Rússia trenca els acords de Minsk i obre les portes a una guerra a Europa

Dos soldats, de l'exèrcit ucraïnès, conversen en una trinxera a la línia del front (17 de febrer) @ep

El reconeixement concedit dilluns pel president de Rússia, Vladimir Putin, a les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, controlades per rebels separatistes, ha suposat la carpetada definitiva als Acords de Minsk, el teòric full de ruta per resoldre la guerra al Donbàs. Així, s'obre la porta a un nou conflicte militar al continent europeu.

El primer intent per solucionar el conflicte per la via diplomàtica va arribar el 2014, el mateix any que van començar les hostilitats i que Rússia es va annexionar unilateralment la península de Crimea. Al setembre, representants dels governs d'Ucraïna i de Rússia, de les administracions rebels i de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) van estampar la firma en un primer acord.

Aquest text inicial tenia com a principal objectiu aconseguir un alto el foc, per a això estipulava una dotzena de punts que incloïen la retirada d'armament pesat i un intercanvi de presoners entre les parts. No obstant, va fracassar, atès que els combats van persistir i els diferents bàndols no van escatimar en retrets mutus.

Els Acords de Minsk van ser reeditats cinc mesos més tard, amb les forces ucraïneses en reculada davant d'uns rebels recolzats des de Rússia. En el segon document es van sumar com a mediadors França i Alemanya, que van conformar al costat d'Ucraïna i Rússia el conegut com a Quartet de Normandia.

Així, les parts van subscriure el febrer del 2015 un pla de 13 punts que inclou la retirada d'armament, el desplegament d'observadors de l'OSCE, la celebració d'eleccions locals i la concessió d'un estatus específic per a les regions de Donetsk i Lugansk. Rússia és un terme tabú en aquest document nou.

El nom d'aquest país no figura en cap moment, malgrat que la seva participació vetllada en el conflicte ha estat un dels principals punts de fricció entre Kíev i Moscou durant aquests gairebé vuit anys de guerra.

Les autoritats ucraïneses consideren que el punt que fa referència al replegament de tots els efectius militars estrangers a l'est d'Ucraïna va per Rússia, però aquesta no només no es dóna per al·ludida sinó que s'ha cenyit insistentment a la seva versió que no ha traspassat certes línies vermelles.

El reconeixement de Putin de la independència de les autoproclamades 'repúbliques populars' de Donetsk i Lugansk ha suposat de facto un gir ja públic en l'ajuda que els russos brinden als rebels aliats, com va quedar recollit al mateix decret.

Aquest anticipa una "missió de manteniment de la pau" o, dit altrament, l'enviament de tropes. Moscou parteix amb la premissa que hi ha nombrosos ciutadans russos al Donbàs, fruit en gran mesura a una concessió massiva de nacionalitats.

Així mateix, tant el seu discurs com el dels separatistes ucraïnesos gira al voltant que qui està incomplint els Acords de Minsk és l'altra part . Putin ha recriminat que no vulgui entaular negociacions directes amb els rebels i que no faci passos de caràcter polític per celebrar eleccions i revisar l'estatus de Donetsk i Lugansk. Moscou també ha acusat els últims dies les forces ucraïneses de cometre actes de sabotatge i atacs indiscriminats, en una sèrie de denúncies que les autoritats d'Ucraïna han negat.

DIPLOMÀCIA A L'AIRE

L'últim desafiament de Putin també enterra les esperances d'una setmana que s'acostava frenètica pel que fa a contactes diplomàtics, especialment després que l'Elisi informés dilluns que havia arrencat de Moscou i Washington el compromís d'ultimar una cimera a nivell de presidents.

El ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov , va avançar també que tenia previst veure's aquest dijous a Ginebra amb el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, mentre que el Govern francès va confirmar que divendres el cap de la diplomàcia de Rússia seria a París precisament per preparar la cimera de presidents.

Sobre el terreny, mentrestant, ja són més de 14.000 les persones que han mort víctimes del conflicte i tant l'Exèrcit ucraïnès com els rebels han denunciat les últimes hores noves víctimes, algunes civils. A més, al voltant d'un milió i mig de persones s'han vist obligades a abandonar casa seva, segons dades de l'ONU.

BIDEN PROMET UNA RESPOSTA RÀPIDA I DECISIVA

El president dels Estats Units, Joe Biden , ha promès al seu homòleg d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, que hi haurà una resposta "ràpida i decisiva" en cas que Rússia consumeix la seva "agressió" sobre Ucraïna, en resposta al decret promulgat aquest dilluns per el president de Rússia, Vladimir Putin, i que reconeix com a independents les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk.

Biden ha traslladat Zelenski "el compromís dels Estats Units amb la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna", alhora que ha condemnat "rotundament" la decisió de Putin, davant la qual la Washington ja ha advertit que hi haurà sancions.

El president nord-americà ha promès unitat amb els països aliats i, de fet, ha parlat aquest dilluns a la nit amb el mandatari de França, Emmanuel Macron , i el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz , que també han condemnat el desafiament de Putin. Els tres líders "han parlat de com continuar coordinant la resposta", segons la Casa Blanca.

En aquesta mateixa línia, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha assenyalat que el reconeixement de la independència de Donetsk i Lugansk suposa per part de Rússia el "complet rebuig" als compromisos adquirits als Acords de Minsk i un "clar atac a la sobirania ucraïnesa.