Un grup d'investigadors ha descobert un possible nou enfocament terapèutic que podria ser útil per tractar les complicacions derivades de la diabetis . Així es recull en un estudi publicat recentment a la revista científica eLife.

Una sanitària mesura el nivell de glucosa a la sang d'un pacient diabètic /@EP

La diabetis és una malaltia la característica principal de la qual és la seva capacitat d' alterar els nivells de glucosa en sang . D'aquesta manera, afecta la manera com el cos converteix els aliments en energia, ja que els transforma en sucre. Mal controlada, la diabetis pot fer malbé la qualitat de vida dels pacients. A més, pot comportar moltes complicacions, com ara visió borrosa o problemes de cor.

Cal apuntar que hi ha dos tipus de diabetis, la 1 i la 2 . Les persones que pateixen diabetis de tipus 1 no produeixen insulina i les que pateixen diabetis de tipus 2 no responen a la insulina de la manera com haurien. Amb el pas del temps, el seu cos no produeix tanta insulina com caldria.

UNA DIANA TERAPÈUTICA

En les persones que pateixen aquesta malaltia, la sobreproducció d'espècies reactives de l'oxigen cel·lular (ROS per les sigles en anglès ), un tipus de substància química molt reactiva formada a partir d'oxigen, pot comportar importants danys als teixits . I d'aquest nou treball s'extreu que la repressió del factor HIF-1 induït per la hipòxia, un conjunt de proteïnes que incrementa l'expressió de gens específics quan hi ha poca quantitat d'oxigen, pot contribuir a aquesta sobreproducció de ROS. Per tant, els autors de l'estudi creuen haver trobat una diana terapèutica.

"La hipòxia, una condició en què els nivells d'oxigen baixen en els nostres teixits, també ha estat identificada recentment com un actor perjudicial a la diabetis. Al nostre estudi, volíem esbrinar si la sobreproducció de ROS cel·lular a la diabetis està causada pel deteriorament de les respostes a la hipòxia a causa de la inhibició de HIF-1 pels alts nivells de sucre a la sang ", detalla Xiao-Wei Zheng, del Karolinska Institutet d'Estocolm (Suècia).

COM ES VA REALITZAR L'ESTUDI?

Per arribar a aquestes conclusions, els autors van estudiar 13 voluntaris sans no fumadors que patien diabetis tipus 1 i 11 voluntaris sans més. Els van exposar a una hipòxia lleu i intermitent cinc vegades en una hora . Aleshores els van extreure sang i van analitzar els canvis en els nivells de ROS. Així va ser com van veure que la manca d'oxigen va augmentar els nivells de ROS en els voluntaris diabètics , però no ho va fer en els voluntaris sans.

Amb aquests resultats, els experts van plantejar una hipòtesi en què suposaven que la repressió d'HIF-1 contribuiria a sobreproduir ROS . Ho van fer basant-se que la hipòxia augmenta els nivells de ROS en els malalts de diabetis i que el factor induïble per hipòxia-1 (HIF-1) ajuda les cèl·lules a fer front a una hipòxia.

Per veure si la seva hipòtesi era certa, van estudiar la relació entre HIF-1, els nivells de glucosa i la producció de ROS així com les conseqüències funcionals tant en cèl·lules obtingudes de ronyons de ratolí com als ronyons de ratolins amb diabetis.

Amb això van veure que els alts nivells de sucre frenaven l'HIF-1 en ambdós casos gràcies a un mecanisme que depenia d'uns enzims anomenats prol-hidroxilases de l'HIF (PHD) . A més, van observar que la repressió d'HIF-1 va participar en la sobreproducció d'espècies reactives de l'oxigen cel·lular (ROS). També es van adonar que restablir la funció de HIF-1 en els animals rebaixava la producció en excés de ROS a les cèl·lules dels teixits i, alhora, protegia els ronyons dels ratolins de lesions cel·lulars i de la mort.

"Hem demostrat que la repressió d'HIF-1 té un paper central en la sobreproducció de ROS i el dany tissular a la diabetis, per la qual cosa és una possible diana de tractament per a aquestes complicacions. Aquests resultats són oportuns, ja que el primer inhibidor de la PHD que pot activar l'HIF-1 ha estat aprovat recentment per al seu ús clínic en pacients amb malalties renals cròniques.Si les nostres troballes es verifiquen en futurs estudis, podrien provar inhibidors si les nostres troballes es verifiquen en futurs estudis, podrien provar inhibidors similars com a possibles noves teràpies per a la diabetis", afirma Sergiu Catrina, un altre dels autors d'aquest estudi.

ALTRES TROBALLES SOBRE LA DIABETIS

Aquesta troballa és una més a la llista de molts altres que fa sovint la ciència. I és que recentment us explicàvem a Catalunyapress que un grup d'investigadors de l' Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Akinets (IATA-CSC), dependent del CSIC, havia identificat un bacteri intestinal que podria ser útil per tractar la diabetis tipus 2.

Descobert un bacteri que podria servir per tractar la diabetis tipus II

A més, el mes de novembre passat la Universitat de Lund (Suècia) publicava un altre estudi a la revista Nature en què revelava que la diabetis tipus 2, que és la més comuna, podria detectar-se fins i tot 19 anys abans de l'aparició dels primers símptomes . El van concloure després d'analitzar els casos de 5.318 pacients de Suècia i Finlàndia durant aquest mateix període de temps.