Un espai i tres vectors

És impossible analitzar una foto fixa del mapa polític en aquests moments. I menys encara pressuposar un futur mapa polític a mig termini i especialment a Catalunya. Penso que hi ha tres vectors que influencien sobre el tauler de joc.

És impossible analitzar una foto fixa del mapa polític en aquests moments. I menys encara pressuposar un futur mapa polític a mig termini i especialment a Catalunya. Penso que hi ha tres vectors que influencien sobre el tauler de joc.

Un vector és la vella i la nova política. I és normal que es qüestioni "la vella política", perquè les crisis vàries i les pràctiques nocives fan saltar pels aires el sistema de funcionament dels partits tradicionals. Algunes formacions emergents han sabut captar el que la gent vol escoltar, ara però caldrà veure si hi ha capacitat per portar a terme noves propostes a la governabilitat real. Crec que en bona part el resultat del 15M el veiem en el mapa municipal actual. Un mapa fragmentat i de difícil governabilitat per altra banda. No tot lo vell és dolent ni lo nou és bo. De moment és un trànsit, i espero que el nou equilibri al que haurem d'arribar sigui en benefici de la bona política, la que és útil, noble i transformadora.

El segon vector és l'ideològic. Semblava que havia calat l'insistent mantra de "hem viscut per sobre de les nostres possibilitats", però ha estat insostenible comprovar que les males pràctiques i els beneficis d'uns s'havien de socialitzar i pagant un preu massa alt les classes treballadores. Insostenible la privatització dels beneficis i la socialització dels problemes. Pels que defensaven la neutralització entre esquerra i dreta, ha estat un bon bany de realitat. Cert que hi ha populismes, però tant cap a la dreta com a l'esquerra. I cert que el sentit clàssic dels termes ideològics també transiten.

I el tercer vector a Catalunya és el nacional. Les formacions polítiques que defensen una tercera opció entre el separatisme i l'unionisme, encara que ho facin amb diferents tonalitats, es trenquen. És el cas del PSC, d'IVC-EUA i aquesta mateixa setmana Unió. És el caixa o faixa que es vol imposar per part de les entitats independentistes, des dels mitjans de comunicació públics i tertulians acreditats, i pel que hem vist aquests dies del mateix President de la Generalitat amb l'ultimàtum vers el seu històric soci. Però en un món amb tants matisos... el caixa o faixa no funciona. Si d'una cosa ens parla el 24M és de la diversitat, i aquesta fa por als que tenen ja dissenyat "un full de ruta" com a inamovible. Les pressions sobre Barcelona en Comú per la qüestió nacional també és un exemple evident. Cert que el mapa actual no és una foto fixa i és el resultat de les diferents tensions que vivim, però el vector nacional no està a tot arreu per sobre dels dos anteriors, el de la vella i nova política i l'ideològic, no sé si encara no s'han adonat. És preocupant el trencament que es podria produir, no amb l'Estat, sinó en el sí de la societat catalana. I si no, mireu els resultats electorals d'alguns municipis. La funció transversal i del catalanisme integrador que havien tingut alguns projectes polítics i que van ajudar tant a construir una única comunitat, ara per ara ha deixat d'existir.

Qualsevol projecte polític amb voluntat de govern ha de tenir en compte aquestes tres variables. I ara per ara, crec que les mudances les haurem de viure amb més naturalitat, perquè són inevitables en temps de trànsit.