Garriga creu que no cal donar "més importància" a la presència de Pujol en un acte del Govern

Natàlia Garriga @ep

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga , ha afirmat aquest dimecres que no cal donar "molta més importància" a la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a l'acte que va organitzar la Conselleria d'Acció Exterior sobre el futur d'Europa amb expresidents catalans .

Ho ha dit en una entrevista a La2 i Ràdio4, preguntada per les crítiques del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que va considerar que l'acte --al qual va declinar assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès-- suposava "blanquejar la corrupció".

"Fa 32 anys que treballo a la Generalitat, vaig entrar amb 20 anys. He estat els 23 anys de Jordi Pujol veient-ho com a president de la Generalitat, i per tant la meva mirada és una mica diferent en alguns casos", ha afirmat, i ha afegit que ella ha coincidit amb l'expresident en altres actes.

D'altra banda, i després de la presentació de l'informe del Pacte Nacional per la Llengua aquest dimarts, la consellera ha celebrat haver posat sobre la taula el debat sobre el futur del català : “No parlàvem del català des de fa molts anys, i ara parlem molt ".

"El que és important, i ho dèiem ahir a la primera taula del pacte, és que no només estiguem els que tenim ganes i haguem estat sempre, sinó que hem interpel·lat a la gent que no s'ha sentit interpel·lada", ha afegit Garriga, que ha celebrat que el pacte compti amb el suport del 85% del Parlament, inclòs el PSC.

Ha explicat que ara començarà la segona fase de la iniciativa, en què treballaran en una dimensió sectorial i territorial, amb actes per tot Catalunya: “És la manera de conèixer i saber totes les sensibilitats. Com més gent se senti interpel·lada, millor . En realitat, estem teixint el futur del català”.

Sobre l'absència de PP, Vox i Cs al Pacte Nacional per la Llengua, ha dit que a Vox i PP els van traslladar la iniciativa i no van dir “absolutament res i Cs va fer alguna pregunta i van decidir que no entraven”.

Ha subratllat que el PP sí que va participar dels pactes pel català als anys 80, si bé, segons ella, en anys posteriors es va produir una polarització al voltant de la qüestió de la llengua amb la irrupció de Cs, que "va néixer bàsicament per anul·lar la llengua catalana".

A L'ESCOLA

Sobre la sentència del 25% de castellà a les aules catalanes, ha sostingut que "el departament d'educació està treballant", però ha precisat que, amb el model competencial, l'idioma d'ensenyament no és només el del professor que imparteix la classe, sinó el que parlen els alumnes.

Ha xifrat en 45 les aules en què les famílies han demanat estudiar en castellà: “No és la majoria, és una minoria molt minoria. Ho hem de posar en context”.

"Una altra cosa que és important és que no hem donat eines als mestres per veure com afronten la diversitat que tenen a l'aula", cosa que proposa corregir reforçant, per exemple, les opcions d'acollida a les escoles.

A L'AUDIOVISUAL I A LA UE

La consellera ha explicat que la Generalitat treballa per incorporar doblatges en català a plataformes com Netflix, HBO i Disney+ i perquè les properes estrenes puguin estar també doblegades a aquesta llengua.

Sobre la llei de l'audiovisual, ha mantingut que la proposta del Govern és "insuficient", però que ERC va tancar un pacte i, per tant, si hi ha esmenes seran de caràcter tècnic.

També ha reclamat que el Govern demani que el català sigui idioma oficial a la Unió Europea, cosa que assegura que sempre ha figurat a l'agenda del Govern: “Jo espero que amb la incorporació del ministre Iceta la sensibilitat sigui més alta. sé és si tindrà recorregut”.