dimarts, 19 de octubre de 2021

Científics analitzen el rol de les plantes i microorganismes en la depuració dels rius

|

Científics analitzen el rol de les plantes i microorganismes en la depuració dels rius

Un grup internacional de científics d'Estats Units, Alemanya i Luxemburg, entre uns altres, han experimentat, al llarg d'aquesta setmana en l'Urban River Lab -l'estació pionera de depuradora d'aigües residuals de Montornès del Vallès-, per estudiar la depuració d'aigües en rius urbans i el paper que juguen les plantes i microorganismes.

Els professionals, mitjançant la simulació de lleres de rius a través de 18 canals de 12 metres de longitud i 60cm d'ample cadascun, han pogut analitzar l'aigua, la seva qualitat i variables com l'oxigen i els nivells d'amoni, entre uns altres, segons ha informat aquest divendres el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Catalunya.

L'experta del Departament d'Ecologia Continental del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, Eugènia Martí, ha destacat que s'ha pogut veure que "als canals amb lliri groc, l'amoni es reduïa de forma important, passant de 0,8 mil·ligrams per litre a 0,3", també l'acció dels microorganismes en obrir i remoure orificis en el sediment contribueixen al seu oxigenación, ha explicat.

El director tècnic de Naturalesa Conservació, Albert Sorolla, ha apuntat que volen "crear ecosistemes, perquè aquests es mantenen sols, les restauracions fluvials forçades requereixen manteniment, els ecosistemes no".

També s'ha observat la capacitat d'autodepuració dels rius urbans, en aquest cas experimental s'ha fet amb el Besòs perquè la seva aigua, de depuradora, s'apropi a l'aigua que es troba en les lleres naturals, alguna cosa que milloraria la biodiversitat dels primers.

L'estudi ha comptat amb professionals del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, de la Universitat de Barcelona i de l'empresa Naturalesa Conservació, impulsors del laboratori Urban River Lab, amb el suport del Consorci per a la Defensa del riu Besós.

El projecte en el qual han treballat està dirigit per la Universitat de Birmingham, sota la coordinació del doctor Stefan Krause, i compta amb finançament de la Fundació Leverhulme Foundation del Regne Unit i el programa Marie Curie de la Unió Europea.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH