EL PASTÍS I LA GUINDA

 

Asseguts a la taula del pastís del poder caminen aquests dies els partits que han obtingut representació en les passades eleccions. En aparença, tots estan preocupats pel nostre benestar i com Groucho afegeixen a qualsevol proposta els dos ous durs que esperen els seus votants.

Asseguts a la taula del pastís del poder caminen aquests dies els partits que han obtingut representació en les passades eleccions. En aparença, tots estan preocupats pel nostre benestar i com Groucho afegeixen a qualsevol proposta els dos ous durs que esperen els seus votants.

Furgant en les ofertes, em temo dissimulen una passió insana per la guinda que, per a la majoria, està formada pel sucós domini de les televisions autonòmiques, pou sense fons dels nostres diners, models de balafiament i servidores d'aquell que presideixi el cotarro comunitari.

Ignoro que pot ajudar a les nostres desgràcies el manteniment d'aquests ens infames i tendenciosos que ni informen, ni entretenen, ni eduquen; principis desitjables en qualsevol mitjà. Recorden el pamflet medieval de la Crònica dels Reis de Castella, font de lloa i afalac de les activitats reals.

"L'immediat tropel dels afins" deia Ortega per descriure la tendència natural de les formacions polítiques de la República a donar gust als seus seguidors ignorant el bé de tots. Ha d'haver-hi, un "tropel d'afins" esperant entrar a sac en aquests mitjans per guanyar-se el pa, que està la professió molt puñetera i la llibertat dóna poc benefici.