Eduardo Mendoza, premi Franz Kafka 2015 per la seva "narració magistral i visió humana"

Entre deu figures destacades de la literatura mundial contemporània, el jurat ha triat a Mendoza com a mereixedor d'aquest premi internacional de literatura que concedeix la Societat Franz Kafka.

Aquest jurat ha estat compost per experts internacionals entre els quals s'inclou l'espanyol Lorenzo Silva o l'alemany Hans Dieter Zimmermann.

A més de ser un dels escriptors espanyols "més traduïts i respectats", tal com ha expressat el jurat d'aquest premi internacional de literatura, Mendoza ha fet de les seves històries una narració magistral.

Segons el parer d'un dels membres del jurat, 'La veritat sobre el cas Savolta', una de les obres emblemàtiques del premiat, suposa una "representació magistral de les lluites política i socials a Barcelona i en tota Espanya en la primera meitat del segle XX".

Mendoza viatjarà fins a Praga (República Txeca) a la fi d'octubre per recollir el premi en la tradicional cerimònia; en ella rebrà el guardó dotat de 10.000 dòlars i una estàtua de bronze de Franz Kafka, esculpida per Jaroslav Roná.

Els premis de literatura internacional Franz Kafka s'han lliurat des de 2001 amb la finalitat de reconèixer la producció literària "artísticament excepcional" d'un autor contemporani independentment del seu origen, nacionalitat i cultura.

BARCELONA EL VA CONSAGRAR COM A ESCRIPTOR

L'escriptor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) es va llicenciar en dret a Barcelona i després de viatjar un temps per Europa, en 1973 es va instal·lar a Nova York per treballar com a traductor en l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Dos anys després va aparèixer la seva primera novel·la, 'La veritat sobre el cas Savolta'; l'autor va haver de canviar el títol original, 'Els soldats de Catalunya', perquè va aixecar suspicàcies entre la censura franquista. Va ser la novel·la que ho va llançar a la fama, i en ella ja retratava la realitat de la Barcelona de l'època, una constant en la seva carrera; després de la mort de Franco, en 1976, va rebre el Premi de la Crítica.

En 1979 va publicar 'El misteri de la cripta embruixada', una paròdia en clau de novel·la negra, que desvetllaria una altra de les seves facetes, la d'escriptor d'obres còmiques, que quedaria totalment confirmada amb la publicació, per lliuraments, de la novel·la 'Sense notícies de Gurb' (1990), protagonitzada per un alienígena desorientat a Barcelona.

Barcelona va ser precisament la ciutat de la qual va servir per consagrar-se com a escriptor de prestigi: A 'La ciutat dels prodigis' (1986) va narrar l'evolució de la capital catalana entre les exposicions universals de 1888 i 1929 a través del cicle vital d'un únic personatge.

En 1999 Mario Camus va portar aquesta història al cinema, protagonitzada per Emma Suárez i Olivier Martínez; al mateix temps, Jaime Chávarri va començar a rodar l'adaptació al cinema de 'L'any del diluvi', en la qual va col·laborar Mendoza com a guionista.

El cinema no ha estat, en tot cas, l'únic camp que ha atret la curiositat de l'escriptor, doncs en 1990 va estrenar 'Restauració' en el Teatre Romea de Barcelona, i en 2008 va portar 'Glòria' a escena; 'L'aventura del tocador de senyores' també ha estat adaptada al teatre.

Els últims treballs de Mendoza han estat 'El sorprenent viatge de Pomponio Flato' (2008), el llibre de relats 'Tres vides de sants' (2009), compost de' La balena', 'El final de Dubslav' i 'El malentès', 'Renyina de gats' (2010), que li va suposar el Premi Planeta Madrid 1936 (Premi Planeta), i 'L'embullo de la borsa i la vida' (2012).