Les municipals deixen un escenari fragmentat que aboca a pactes

|

Títol de la imatge

Les eleccions autonòmiques d'aquest diumenge han deixat a les principals ciutats catalanes un escenari de major fragmentació i irrupció de noves forces que abocarà als partits a negociar pactes en les properes setmanes que facilitin les investiduras dels nous alcaldes el dissabte 13 de juny i que permetin governar d'aquí d'ara endavant.

Barcelona és un exemple d'aquesta situació, ja que la majoria absoluta són 21 edils i BComú --que lidera Ada Colau-- s'ha situat com la força més votada amb 11 regidors, seguida per CiU amb 10; C's ha entrat amb 5; ERC amb 5; PSC amb 4; PP amb 3; i la CUP també ha obtingut representació per primera vegada amb 3. Aquesta ha estat la tònica en tots els municipis, ja que en la resta de capitals de província tampoc ningú s'ha fet amb la majoria absoluta: A Tarragona el PSC ha obtingut 10 --a quatre de la majoria absoluta-- seguit de C's, ERC i PP amb 4; CiU amb 3; la CUP amb 2 i ICV-EUiA amb un.

A Lleida l'alcalde del PSC, Àngel Ros, ha repetit victòria però lluny de la majoria absoluta --15 regidors-- amb 8 edils; CiU s'ha quedat amb 6; C's ha entrat amb 4; ERC 3; PP 2; a més de dues noves formacions com Comú de Lleida i CUP, que han aconseguit dos regidors cadascuna.

A Girona, Carles Puigdemont (CiU) ha tornat a guanyar les eleccions amb 10 regidors --a 3 de la majoria absoluta--, seguit d'ERC amb 4; la CUP amb 4 un més que en 2011, i el PP amb 1.

Dels deu municipis més poblats de Catalunya, només a Santa Coloma de Gramenet s'ha donat una majoria absoluta, en aquest cas en mans de l'actual alcaldessa, Núria Parlon (PSC), que governarà els quatre propers anys. Crida l'atenció el cas de Sabadell, on el PSC s'ha imposat per la mínima amb 5 regidors seguit d'un cuádruple empat a 4 entre Unitat pel Canvi, ERC, Crida i CiU, tots amb 4; C's 3; Guanyem dos i PP un.

A L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Mataró i Reus les victòries també han quedat per sota de la majoria absoluta, sent Mataró l'única que ha canviat el color de la força més votada respecte a 2011, situant al PSC com la força més votada per davant de CiU.

LA IRRUPCIÓ DE C'S i CUP

L'augment de partits en els plenaris municipals s'explica en part per l'auge de C's i CUP, dues de les forces que més han crescut en aquestes eleccions, entrant per primera vegada en nombrosos ajuntaments.

C's ha aconseguit un total de 230.613 vots a Catalunya, multiplicant els 35.060 aconseguits en els comicis de 2011, situant-se com a sisena força en vots a amb prou feines 2.000 sufragis del PP encara que sense aconseguir cap Alcaldia.

En el cas de la CUP, ha triplicat regidors i ha passat de 101 edils a 372, i amb el 99,61% escrutat ha crescut fins als 221.219 sufragis, entrant per primera vegada a l'Ajuntament de Barcelona --3 regidors--, de Tarragona --2-- i de Lleida --2--, mentre que a Girona passa dels dos que va sumar en 2011 a 3 actualment.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH