L'home del vol vertical: reivindicació d'un inventor oblidat (Gaudí)

Els teatres perifèrics són una caixa de sorpreses, moltes agradables. Lliures dels lligams de les sales convencionals, poden permetre's la presentació d'obres que potser en altres locals haguessin trobat dificultats, però que en aquestes sales troben sovint acomodament hospitalari. I així el Teatre Gaudí ha acollit La Fornal d'Espectacles, una companyia amb sala pròpia a la localitat mallorquina de Manacor i repertori d'espectacles tant per a adults, com també per a públic infantil. Com que la presència de la creació dramàtica balear no és gaire freqüent per aquests pagaments, acudim a la seva presentació a la nostra ciutat amb certa curiositat. Que no va quedar defraudada.

En efecte, Joan Gomila, que és l'ànima d'aquesta companyia i sala, va portar a Barcelona un text del que és autor i intèrpret principal (l'acompanyen en funció secundària Xesca Forteza i en actitud dorment Joan Aguiló) i que es titula “L' home del vol vertical”. Gomila es va interessar per la peripècia d'un personatge real d'acusada singularitat: Pere Sastre Obrador, més conegut com a Pere de Son Gall. Fill d'una família camperola de Llucmajor, va estar adornat d'acusades qualitats intel·lectuals que li van permetre adquirir una formació pràcticament autodidacta en ciències i matemàtiques, a les quals va sumar una imaginació desbordada. Amb aquests vímets i parvos mitjans econòmics, es va obstinar a demostrar que era capaç de dissenyar un artefacte capaç d'elevar-se sense necessitat de desplaçament, és a dir, un autogir. Va intentar buscar suports al seu projecte i va aprofitar la condició de mallorquí del general Valeriano Weyler per demanar-li que intercedís a favor seu davant el Ministeri de la Guerra. Sense resultat, perquè l'administració el va rebutjar per “mancar d'interès”, encara que batega la sospita que potser l'enginyer La Cierva, a qui es va atribuir la invenció de l'autogir -i sobre el qual s'indueix la hipòtesi d'un suposat plagi- potser va influir com a ministre en aquesta denegació.

Gomila situa Sastre en els moments finals de la seva vida quan, malalt i acollit en un hospital, rep la visita d'un amic que l'acompanya durant una nit en què roman inconscient o adormit i durant el transcurs del qual el visitant evoca la seva tenaç lluita per tirar endavant el premonitori descobriment.

Es pot dir que “L'home del vol vertical” és pràcticament un monòleg de Gomila, tenint en compte que la monja no fa acte de presència més que de forma purament anecdòtica i Aguiló/Sastre no es mou del llit i no diu ni mu . Però l'autor protagonista, a qui ha dirigit Frederic Roda, resol molt bé la situació i ho fa un amb una bona dicció, cosa que és molt d'agrair perquè no sempre és fàcil captar l'accent i els modismes del català illenc.

Dèiem allò de l'experiència gratificant i podem complementar-ho afirmant que aquesta ho va ser, tant pel correcte desenvolupament de l'acció dramàtica, com pel fet que aquesta obra ens ha permès conèixer un personatge que bé mereix aquest homenatge pòstum.