La cirurgia metabòlica és capaç de guarir la diabetis tipus 2 en pacients de curta evolució de la malaltia

 

La cirurgia metabòlica o 'by-pass' metabòlic és una intervenció realitzada per laparoscòpia capaç de guarir la diabetis tipus 2 en pacients amb menys de deu anys injectant-se insulina, en els quals solament prenen antidiabéticos orals i en aquells que encara té reserva pancreàtica, és a dir, que l'estat del pàncrees permet fer la seva funció.

"Els resultats de la cirurgia de la diabetis són extraordinaris", afirma el cap de la Unitat de Cirurgia de l'Obesitat i Diabetis de l'Hospital Ruber Internacional, el doctor Carlos Ballesta, pioner en aquesta intervenció al món i referent en aquest camp a Espanya, on la seva tècnica, "sense agressió i sense obrir al pacient", s'ha estandarditzat en nombrosos centres hospitalaris. Tots els centres que realitzen aquesta cirurgia la fan segons la tècnica que ell va implementar.

"Totes aquelles persones que tenen un IMC superior a 35 o que amb un excés de pes de 30 kg són diabètics, hipertensos o pateixen una malaltia que es veu agreujada per l'excés de pes, com l'hèrnia de disc (columna) o infart de miocardi, stent, etc., són pacients indicats per a aquesta cirurgia, encaminada a guarir la diabetis i aquelles malalties del metabolisme que l'acompanyen i que, tard o d'hora, van a produir la mort o incapacitat del que les pateix", assenyala a Europa Press.

Llavors, si aquesta tècnica que està àmpliament reconeguda al món i avalada per organismes internacionals com la Federació Internacional de Diabetis, per què no s'ha estandarditzat des dels organismes sanitaris? A aquesta pregunta, Ballesta respon afirmant que "no la volen reconèixer" i, la qual cosa és més qüestionable, "es trigaran anys a reconèixer".

El motiu es troba en la gran població afectada per la diabetis: a Espanya sis milions, al món 382 milions de persones. "Què fem amb aquests pacients que arriben al Sistema Nacional de Salut dient que volen operar-se? Aquesta cirurgia és tan espectacular com perquè tothom la recomanés, però com donem proveïment a la gran demanda? No es pot perquè es menjaria els pressupostos, el mateix ocorre amb la cirurgia de l'obesitat", afirma. No obstant això, aquestes xifres són preocupants i reiteren la importància d'accions imminents. "Imagina't el que pot suposar guarir la diabetis, va a ser la cirurgia que va a arrasar al segle XXI", afirma convençut que "en aquest segle es va a produir l'estandardització d'aquesta cirurgia".

La veritat és que tots els organismes internacionals entenen que ha de ser vista, almenys, com a alternativa per a pacients amb mala resposta farmacològica. "És la millor alternativa perquè evita comorbilidades com la retinopatia diabètica o el risc d'amputacions d'extremitats", afirma.

Concretament, explica que per cada unitat percentual que baixa de l'hemoglobina glicosilada --que és com es mesura el nivell de diabetis-- es redueix un 14 per cent del risc d'infart del miocardi; un 37 per cent del risc de retinopatia diabètica; un 43 per cent del risc d'amputacions d'extremitats; i un 21 per cent del risc de mortalitat.

Es pot dir que "la cirurgia ha vençut a la insulina", alguna cosa impensable fa uns anys però que es demostra en veure a pacients que entre els 15 dies i els tres mesos deixen d'usar la insulina, "encara que hi ha en pacients que no veiem la curació fins als sis mesos, però sí veiem els resultats" perquè s'observa com van deixant la insulina. "El pacient no aquesta guarit fins que deixa de punxar-se insulina", adverteix, encara que, com a expert, assenyala que aquí hi ha discrepàncies amb altres metges, ja que la seva opinió sobre la curació és que "el substrat de diabetis no es canvia".

Els índexs de curació amb aquesta cirurgia varien entre el 75% als 6 mesos de l'operació, fins al 85% als dos anys, i aconseguint xifres del 97%. No obstant això, Ballesta aclareix que amb l'operació s'han modificat les hormones perquè el pacient no es manifesti com a malalt, "però el pacient si menja molts dolços li pujarà el sucre".

EN QUÈ CONSISTEIX LA CIRURGIA DE LA DIABETIS?

L'objectiu de l'operació és aconseguir una modificació en l'actuació de les hormones digestives que lesionen el pàncrees i com a conseqüència, produeixen la diabetis. Per a això es realitza una operació que actua sobre la zona del tub digestiu on intervenen totes les hormones que indueixen el metabolisme de la insulina.

Això s'aconsegueix desviant els aliments perquè no passin per l'estómac, duodeno-pàncrees i primera part de l'intestí prim. Els aliments donen un salt des de l'entrada de l'estómac a la segona part de l'intestí, per això rep el nom de 'by-pass', i guareix o corregeix les alteracions metabòliques. "Es tracta d'una cirurgia metabòlica perquè cal tenir en compte que la diabetis va unida al colesterol, la hipertensió, els trigliceridos alts, etc, la qual cosa es reconeix com a malaltia metabolica. Guarim tot això", assenyala.

Fa 20 anys aquest especialista, dedicat a l'estudi i control de l'obesitat, recorda que aquesta tècnica va sorgir després de veure que els pacients que eren obesos i diabètics després de passar per cirurgia se'ls guaria la diabetis, però no en el mateix percentatge en totes les operacions. "Es va veure que l'índex de curació actuant solament sobre l'estomago es guaria un 50 per cent dels pacients amb diabetis, no obstant això quan es cap a un 'by-pass' gàstric per perdre pes l'índex de curació superava el 80 per cent, i amb una diversió biliopancreática superàvem en 95 per cent; i ens vam adonar que actuàvem sobre una sèrie d'hormones que estan en el duodeno, estomago i intestí, i si es treballa solament sobre l'estomago no toques les de l'intestí i les de duodeno, que són les més actives produint la diabetis, per contra si actues sobre les del duodeno i l'intestí i poc sobri de l'estomago, es guareix la diabetis", afegeix el doctor.

En conseqüència, "si actuem solament en l'estómac, realitzant una banda gàstrica, tindrem un índex de curació del 50%. Si realitzem un 'by-pass' gàstric obtindrem un 83% de curació i si practiquem una cirurgia metabòlica un 98%".
Aquesta tècnica es realitza mitjançant material sofisticat, complex i de precisió electrònica gràcies a l'ús de bisturís que tallen i coagulen per ultrasons i de màquines que separen i segellen els òrgans i teixits alhora, i el pacient és donat d'alta hospitalària a les 48-72 hores de realitzar-se. "El més espectacular d'aquesta intervenció és que en dies o setmanes el pacient deixa de ser diabètic (no necessita insulina) i es guareixen les malalties que produeix la diabetis en ulls (retinopatia), cor (angiopatía, evita l'infart), i impedeix que el pàncrees es deteriori fins a destruir-se, aconseguint una funció pancreàtica normal i suficient per a la seva funció metabòlica", afegeix el doctor.

Per tant, una vegada realitza l'operació el pacient ha de tenir una alimentació sana, i recordar que va ser diabètic i que ara, gràcies a aquesta intervenció, no té la privació d'alimentació i la dependència farmacològica.