Morata deixa al Madrid en blanc

|

Morata deixa al Madrid en blanc

Un gol d'Álvaro Morata, a mitja hora per al final, va eliminar al Reial Madrid en semifinals de la Lliga de Campions (1-1) i va provocar un any en blanc pels de Carlo Ancelotti, que van ser incapaços de 'remuntar' el 2-1 portat de Torí, deixant escapar l'oportunitat de jugar la seva segona final consecutiva.

No hi haurà Berlín que valgui, ni perdius ni focs artificials per a l'any dels madridistes, que van confiar tota la seva sort a la nit d'aquest dimecres i es van anar de mans buides. Un rebot de Morata, el canterano que no va voler Valdebebas, ajustició al vigent campió d'Europa. Enfonsat, desarmat, hipotecat al futbol de la seva "innegociable" BBC. Així va caure el Reial Madrid.

Aquesta -potser- va ser la seva condemna. Sense rastre del conjunt que maravilló al món fins a desembre, el Madrid va acabar agenollat sobre la gespa del Bernabéu i va perdre tota condició de galàctic. No va haver-hi futbol, només cor, i davant això, els italians són mestres a nedar i guardar la roba. El gol de Morata va ser del poc que van generar els juventinos a la capital d'Espanya.

Ancelotti va idear sortir en tromba per arraconar a la Juve i marxar-se al descans amb l'objectiu en la buchaca. Amb Benzema de referència en la davantera, els blancs van signar una extensa nòmina d'ocasions. Primer va ser el francès, amb una mitja volta que a punt va estar de sorprendre a Buffon, i després va ser Cristiano qui no es va entendre amb el '9' en el seu intent per assistir-li.

Els de Allegri, pel seu costat, van oblidar les dificultats quan posaven la pilota en tres cambres de camp. Vidal, amb un tret llunyà, va avisar a Caselles a la cambra d'hora i Bonucci, amb una estranya rematada de cap, van desaprofitar l'oportunitat d'avançar a la 'Vecchia Signora'. Encara que cap d'elles va ser tan clares com les quals va tenir el Reial Madrid.

En els millors minuts de la primera part, amb la presa més pendent del replegament, el vigent campió d'Europa va contestar amb el seu millor futbol, el que passa per les botes d'Isco. El malagueny, el nom del qual ha d'escriure's amb majúscules, es va lliurar en cos i ànima a la causa. Guerrero en defensa i estilista de pinzell fi en la balconada de l'àrea.

Ell va ser qui va dirigir, a la calor d'un notable Kroos, els millors moments del Madrid. Una daga després d'una altra, que van acabar amb el premi del penal. En l'equador del primer acte, i després d'una internada de James, la Juve va cavar la seva pròpia tomba, encara que no anés molt profunda. Chiellini, en el seu afany per rebañar la pilota al colombià, li va travar en el regateig, i l'àrbitre no va dubtar a assenyalar la pena màxima.

Cristiano, que havia fallat contra el València tres dies abans, no va errar en aquesta ocasió i va batre a Buffon pel centre. El gol va fer esclatar a la parròquia merenga i va servir per millorar les seves prestacions. Encara així, aquí va deixar escapar el Madrid l'oportunitat de sentenciar al seu rival o -almenys- de provocar la pròrroga si hagués marcat el segon tant.

LA JUVE ES PORTA PREMI

En la segona meitat, més del mateix, però sense la gasolina del primer temps. Els de Ancelotti van ser de més a menys i van continuar pegant-se contra la defensa rival, una de les millors en el 'Vell Continent'. No va haver-hi forma d'aconseguir el 2-0 i això que Beli va tenir fins a quatre ocasions molt clares que va malgastar a l'àrea de càstig.

Ni amb el cap, ni amb l'esquerrana, ni tan sols en el tret de mitja distància va trobar recer el galés, que va cabrejar en gran manera a la graderia blanca. L'entrada de 'Chicharito' va donar més mobilitat als seus, però tampoc va servir per modificar el guió. A sobre merenga, quan corria el minut 60, Morata la hi va clavar fins al fons.

Una pilota sense amo, després de vàries rematades de cap, va acabar en els peus del canterano madridista, que no va fallar davant Casillas. El '9' del campió de la Sèrie A no va celebrar la diana, però va ficar als seus en la final. Encara restava mitja hora perquè Morata anés l'heroi juventino, com en el seu temps ja fes Morientes amb el Mònaco, però el rellotge va acabar per convertir-li en botxí.

No va haver-hi manera, ni el camí més curt per un Madrid que va desprendre falta d'idees, un esquema encotillat i una aroma que la temporada se li ha fet tremendament llarga. No tindrà, tan si més no, la possibilitat d'impedir la cinquena 'Champions' del seu etern rival. Berlín serà per a uns altres. El Madrid va decidir claudicar en el seu camí.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH