Comencen les eleccions de debò

Manuel Fernando González Iglesias

Encara que alguns polítics les minimitzin i tractin de ficar-les en el seu sac sobiranista o centralista, les eleccions municipals que comencen oficialment aquest 7 de maig són solament això: m.u.n.i.c.i.p.a.l.s.

Encara que alguns polítics les minimitzin i tractin de ficar-les en el seu sac sobiranista o centralista, les eleccions municipals que comencen oficialment aquest 7 de maig són solament això: m.u.n.i.c.i.p.a.l.s.


Escollir a l'alcalde o alcaldessa i als regidors i regidores de cada municipi és possiblement el fet polític més important de la democràcia, perquè a elles i a ells els toca bregar sempre amb els problemes més difícils explicant per resoldre'ls amb els escassos recursos que els deixen el govern de la nació, el de les autonomies o el de les minvants Diputacions provincials. Carregar-los ara amb la responsabilitat que no poden formar govern amb altres grups polítics perquè són o no són independentistes és, a més d'una fal·làcia democràtica, una ximpleria social, ja que la gent vota, excepte a les grandíssimes ciutats, més que a les sigles, al veí que creu que millor els arreglarà el carrer o solucionarà els serveis més essencials.


És veritat que a Madrid, Barcelona, Sevilla o València, per posar diversos exemples diferents, els grans partits i els també emergents es juguen una mica més que un cartapaci municipal aquest 24 de maig ja que, en estar tan properes tantes eleccions diferents, la confusió s'ha fet la propietària de la campanya municipal, però la veritat és que el sa i reconfortant esperit municipalista segueix viu malgrat la divisió de gairebé tot els partits, que pensen molt en clau d'Estat i molt poc en el cada dia dels seus votants i conciutadans i potser, per això, les grans decisions que es prenen en centres de poder com Brussel·les, Madrid o Barcelona són equivocades, perquè a cap dels nostres grans dirigents se li acut pensar en la guarderia dels nens, el sou dels mestres, les medicines dels vells o la irnsufrible pujada del cost de la llum i l'habitatge, potser perquè és més fi i més selecte discutir sobre macroeconomia que de microcrèdits, de geopolítica que de supressió passos a nivell o de rotondes.


I no obstant això, a un li sembla que la figura d'un alcalde o d'una regidora és capital per a la nostra convivència. Sense ells, la societat moderna estaria desestructurada i cauria en l'esquizofrènia col·lectiva. Amb quin polític es pot avui dia prendre un cafè, i de pas posar-ho a caure d'un ruc, si no és amb la teva alcaldessa o el veí de la cambra que és el regidor d'urbanisme? Doncs això. Així que molt ànim i a votar, però com s'ha fet sempre, triant a aquell o aquella que ens pot arreglar millor el carrer o posar-nos els contenidors d'última generació. L'altre, ja tocarà un altre dia.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH