Maria Jesús Fraga reconstrueix el paisatge i paisanatge del Madrid de la guerra civil (“Guia del Madrid de Celia en la revolució”)

Entre els milers de llibres que s'han escrit sobre l'última guerra civil espanyola –es diu que més que sobre la segona contesa mundial– n'hi ha dos que gaudeixen de la meva absoluta preferència. El primer, "Guerra i vicissituds dels espanyols", de Julián Zugazagoitia, unes esplèndides memòries, prodigi d'objectivitat i mesura, redactades en el curt període de temps que va transcórrer entre l'exili d'aquest polític socialista i la seva extradició a Espanya per ser afusellat . No he entès mai l'oblit amb què els socialistes actuals han condemnat aquest personatge que mereix ser considerat, en definitiva, un veritable màrtir. El segon, un conte sota el qual subjauen les memòries de la seva autora: “Cèlia a la revolució”, l'última aventura d'aquest personatge creat per Elena Fortún que va ser, en realitat, el relat de la peripècia viscuda per ella mateixa i la seva família i en què, des del seu mai desmentit republicanisme, descriu els patiments, però també les misèries que va contemplar a la zona que li va tocar romandre. Dues obres escrites amb dignitat i sinceritat, però totes dues sense rancúnia.

Elena Fortún/Celia Gálvez va romandre durant la guerra a Madrid i, ocasionalment, a Barcelona i València, encara que va ser a la capital d'Espanya on va estar més temps. Amb l'interregne viscut a les altres dues ciutats, va poder, per això, contemplar el que passava tant al Madrid dels primers temps de la guerra, com als mesos finals de la mateixa. María Jesús Fraga ha esmicolat a “Guia del Madrid de Celia en la revolució” (Edicions Ulisses) el conte/memòries que hem citat per elaborar un mapa del Madrid de l'època, associant cadascuna de les vuit zones en què el divideix amb un o diversos textos de l'autora, als quals afegeix una postil·la explicativa per interpretar el sentit dels relatats per Fortún i el mapa parcial corresponent. I així desfilen per les pàgines d'aquest llibre Argüelles (la zona més castigada per la guerra)-Chamberí, Salamanca, Carabanchel, Delicias-Passeig del Prado, Chamartín de la Rosa (aleshores encara un municipi independent), Plaça Major-Alcalá, Serrano-Castellana i Castellana-Recoletos.

Un Madrid que en què Fortún/Celia va contemplar de forma directa i personal totes les grandeses i misèries: va sentir els trets nocturns dels ajusticiaments realitzats a prop del seu domicili, va veure els cadàvers acumulats a primeres hores del matí a la ribera del Manzanares (els «besucs» com algú els va anomenar), va saber de les xivatades i denúncies, va albirar els palauets de la Castellana saquejats o convertits en seus de partits o centres d'acollida de refugiats, va patir les bombes dels adversaris i els trets anònims i va patir totes les privacions: fam, fred, pèrdua de familiars i familiars -l'avi afusellat per republicà i l'amic mort a l'Ebre-, dificultats de transport, … Però també va ser testimoni d'actes de solidaritat i generositat.

En tot cas, l'interès d'aquesta obra és doble. D'una banda, descriu aquell Madrid tan diferent, no ja pels condicionaments imposats per la contesa, sinó sobretot perquè continuava sent una ciutat relativament petita que no arribava més enllà dels Alts de l'Hipòdrom i de la Ciutat Lineal i que no havia incorporat molts municipis que va absorbir a la postguerra. I d'altra banda ofereix un aspecte diferent de la guerra: el senseviure diari dels que van patir les conseqüències del conflicte des d'una ciutat que va passar gairebé tres anys gairebé aïllada i envoltada per l'enemic.