Falciani evita desvetllar si Rato i altres polítics espanyols formen part de la seva llista de presumptes evasors
Falciani ha participat en unes jornades organitzades per Podem en el Cercle de Belles arts de Madrid sota el títol 'Pla de Rescat Ciutadà'. Abans d'intervenir en una taula sobre política fiscal, l'informàtic ha reconegut als mitjans que segueix el 'cas d'Estona' "amb molt interès". I ha aprofitat per llançar un missatge de col·laboració amb la Justícia: "Els que han aprofitat l'amnistia fiscal poden ser també testimonis".
L'extrabajador del banc HSBC ha assenyalat que aquests presumptes evasores s'han de "posicionar" davant la Justícia ja que, en la seva opinió, resultaria "útil" saber de quin partit polític són els que no volen ser testimonis per ajudar amb la investigació. A més, ha destacat la labor de la societat civil perquè la Justícia i Hisenda hagin actuat contra Rodrigo Estona. "Tot aquesta acció és positiva", ha dit sobre la investigació, "i no ve del Govern".
Falciani ha estat preguntat directament per si Rodrigo Rato formava part de la seva llista. "Cadascun té el seu treball; el meu no és parlar de la llista", ha respost. En aquest sentit, ha justificat la seva nova aparició a Espanya com un "suport decidit" a les propostes de Podem amb vista a les properes eleccions generals, si bé ha descartat entrar directament en política. "Tot el que puc fer és compartir informació i coneixement", ha afegit.
L'informàtic ha insistit en la seva idea que va filtrar la llista sobre presumptes evasores perquè creu que és possible construir un món millor, un objectiu que precisa acabar amb els paradisos fiscals que permeten el frau fiscal. En la seva opinió, qualsevol política fiscal justa hauria de tenir en compte que les grans fortunes "deslocalizan" fàcilment els seus beneficis.
DEBILITAMENT DE LA PROGRESSIVITAT
En la taula en la qual ha participat Falciani, a la qual han assistit una trentena de persones, també ha participat el president dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Carlos Cruzado, qui ha fet un repàs crític a la política fiscal espanyola, entre altres coses, pel "debilitament de la progressivitat" a l'hora de pagar els impostos.
Cruzado ha negat que la pressió fiscal a Espanya sigui molt alta (del 32,5% enfront del 39,4% de la mitjana de la Unió Europea). El problema, segons ell, és que la majoria de la càrrega fiscal la suporta les classes mitjanes i més desfavorides. "L'actitud de les elits polítiques i empresarials deixa molt a desitjar", ha assenyalat censurant que els companys dels polítics condemnats per frau fiscal minimitzin aquest delicte, pel que ha posat d'exemple el cas de l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. "És més fàcil arriscar-se a defraudar que anar a la presó", ha conclòs.
Escriu el teu comentari