Un grup d'investigadors internacional on participa el doctor Oscar Herreras, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha mostrat que els ictus no maten les neurones per toxicitat química, com es creia fins ara, sinó que ho fan mitjançant ones elèctriques letals. Aquestes ones elèctriques poden ser una nova diana terapèutica per tractar els ictus de manera més eficaç.

Un ictus /@EP

QUÈ ÉS UN ICTUS?

El passat mes d'octubre, pel Dia Mundial de l'Ictus, des de Catalunyapress ens vam posar en contacte amb el Dr. Ernest Palomeras, cap del servei de Neurologia de l'Hospital de Mataró, per conèixer millor aquesta malaltia. Així, citant les seves paraules, podem dir que un ictus “és una alteració sobtada a nivell de la circulació cerebral que fa que una part de l'encèfal o cervell deixi de funcionar”.

El neuròleg ens va explicar que hi ha dos tipus: “l'isquèmic i l'hemorràgic”. L' ictus isquèmic és el majoritari, es dóna en el 80 o 90% dels casos i succeeix quan una artèria es tapona per un trombe o qualsevol altra causa, la sang no pot passar i la part del cervell a què no li arriba es queda amb les funcions alterades. L'ictus hemorràgic succeeix quan un got cerebral es trenca i la sang entra al cervell. Tot i que dóna els mateixos símptomes, es pot veure que el mecanisme és diferent”, apuntava el doctor.

Dr. Ernest Palomeras: "L'ictus pot tenir-ho qualsevol persona a qualsevol edat"

PROCÉS DE L'ICTUS

Fins ara es pensava que la manera com l'ictus matava les neurones era per toxicitat química. Tot i això, aquest nou estudi mostra que després de l'arribada d'aportació sanguínia al cervell, el primer que té lloc a la cadena d'esdeveniments que condueix a la mort de les neurones és l'aparició d'una ona de potencial elèctric que circula pel teixit silenciant les neurones al seu pas i fent-les perdre la capacitat de generar electricitat i processar la informació.

"Els accidents cerebrovasculars són la segona causa de mort i la primera causa de discapacitació. Les neurones són les cèl·lules més sensibles a la carència d'oxigen i glucosa, i moren després d'uns pocs minuts sense la seva aportació continuada des del torrent sanguini", indica el investigador Oscar Herreras, de l'Institut Cajal (CSIC).

Actualment no hi ha cap estratègia basada en evidència científica per tractar aquest gran grup de pacients que ingressen a les Unitats de Cures Intensives , normalment amb pronòstic molt negatiu. Més de 200 assaigs clínics per a l'avaluació de fàrmacs que havien mostrat ser potencialment útils en models d'ictus, o traumatisme cranioencefàlic (TCE), al laboratori han estat infructuosos en pacients, “el que té la comunitat científica perplexa i la clínica, frustrada", segons apunta Herreras.

El doctor Palomeras , en la seva conversa amb Catalunyapress, ha explicat que "en fase aguda moren un 5% de pacients i al tercer mes un 10%. A més les xifres s'estan reduint amb les millores dels tractaments. Però val la pena dir que, al cap de tres mesos, més del 50% de les persones amb ictus tenen algun tipus de discapacitat que els impedeix realitzar activitats bàsiques de la vida diària”.

RESULTATS DE L'ESTUDI I POSSIBLE DIANA TERAPÈUTICA

Per aquesta raó, és important actuar amb rapidesa davant dels primers símptomes. Però també ho és continuar investigant per poder oferir millors tractaments. I això és el que ha fet aquest grup d'investigadors, que ha publicat l'anàlisi a la revista 'Neurocritical Care'.

Ells conclouen que les troballes sobre les quals s'han basat els assaigs clínics no eren determinants, i havien defugit descobriments previs que sí que ho eren. "Han estat tres dècades d'experimentació dedicada a provar una vegada i una altra que les neurones moren quan són sotmeses a un ambient tòxic per excés de glutamat (teoria excito-tòxica), una molècula neurotransmissora que es vessa des de les cèl·lules en gran quantitat en absència d'oxigen i resulta letal per a les seves veïnes”, comenta Herreras.

Segons apunta el doctor Herreras, que s'ha dedicat durant més de 20 anys a la biofísica d'aquestes ones, el problema ha pogut ser que els investigadors i les companyies farmacèutiques no sabien com fer servir o modular aquestes ones elèctriques per impedir el mal i s'han centrat en una de les seves conseqüències químiques, suposant que són un pas intermedi en què es podria aturar la deriva letal.

Però una vegada iniciades les ones es desencadenen molts processos paral·lels que condueixen a la mort, i aturar només la toxicitat del glutamat no és suficient. Cal aturar les ones que desencadenen tot”, detalla el doctor Herreras.

Els autors d'estre treball fa anys que consciencien els seus col·legues perquè prestin més atenció a l'UCI a aquestes ones elèctriques en els pacients que entren amb ictus, hemorràgies cerebrals i traumatismes, ja que la seva presència i durada són la millor manera de saber la gravetat del dany i tot el teixit nerviós resultarà irreversiblement danyat.

"Podem revertir aquesta situació d'impàs clínic si dotem les UCI d'equip per registrar aquestes ones en els pacients i comencem a dissenyar estratègies per aturar-les. Algunes ja s'estan provant al laboratori", conclou.