Mor l'escriptor, humorista, músic i periodista Moncho Alpont

Col·laborador habitual de la Cadena SER i del diari EL PAÍS, Alpont ha sofert d'un infart als 65 anys. Nascut a Madrid el 23 de maig de 1949, va anar el cronista no oficial d'aquesta ciutat, a la qual va dedicar centenars de columnes en la secció local del diari.

Conegut personatge de la Moguda, l'adjectiu polifacètic li venia com un guant. Ramón Mes Alpont va estudiar en un internat de religiosos de Segòvia i va acabar el Batxillerat en un institut de Madrid, on va cursar Periodisme. Als 17 anys va començar a treballar en la revista Sp com a encarregat d'arxiu i a l'any es va fer càrrec de la secció de música.

Es va iniciar en la música en 1969 amb el polèmic i irreverent grup Les mares del be, que va crear juntament amb un grup de companys del col·legi, al que van seguir altres projectes com Des de Santurce a Bilbao Blues Band, Moncho Alpont i els Kwai i The Moncho Alpont Experience, al costat del Gran Wyoming. Va compondre entre altres èxits Avanci home del 600 la carretera nacional és teva. Com a lletrista de cançons, va col·laborar en 1989 juntament amb Savina i Armant Anomenat en el disc de Ricardo Solfa titulat Quan tu siguis major i en l'elepé Tots pel fum juntament amb Savina, Trinidad Iglesias, Hilario Camacho, Ricardo Solfa i Aute, entre uns altres.

També va muntar nombrosos espectacles teatrals, entre ells Castanyola 70, un polèmic musical en el qual parodiava l'Espanya tardofranquista juntament amb el grup Tábano, que va reeditar amb Castanyola 90. En 1986 va estrenar la comèdia La reina del Nil, paròdia sobre la literatura i el cinema d'aventures escrita en vers. L'obra es va estrenar durant el Festival de Teatre de Madrid.

A més, va tenir una prolífica carrera en radi, mitjà en el va ser que un dels fundadors de Popular FM en 1971. En aquesta desena va dirigir Acte-retrats, als quals van seguir Callis de Babillonia en Antena 3 Radi, Madrid em mata en Radi El País i Eldorado està aquí al costat en la SER, entre uns altres. La seva primera incursió en la televisió va ser Món Pop de TVE i va participar, com a expert musical, en molts altres espais, entre ells Pop-grama, El pitjor programa de la setmana i El Terrat de Wyoming. En 1988 va començar el rodatge de 13 capítols de la sèrie de TVE Deliris d'Amor, dels quals ell dirigeix un titulat Amor i oportunitats, en el qual intervenen Ángel d'Andrés, Vivian Vives i Kytty Maver i emès en l'estiu de 1989.

També va escriure nombrosos llibres, marcats per l'humor i la ironia, entre els quals destaquen El llibre dels sants imaginaris i fets apócrifos (en el qual va recopilar els santorals i efemèrides del seu programa Madrid em mata), Parlant francament (biografia satírica de Franco), Versos sabàtics (autobiografia autoritzada de Déu Pare) i Grandeses d'Espanya: la història més gran mai comptada amb menys escrúpols (2000).

En premsa, va dirigir la secció titulada El País Imaginari en EL PAÍS Setmanal i després va coordinar, en aquest mateix mitjà El Chafardero Indomable. Posteriorment, va ser columnista durant anys de la secció de Madrid d'aquest rotatiu. El seu últim article per EL PAÍS va ser un passeig per la ribera segoviana de l'Eresma després dels passos d'Antonio Machado, publicat en 2014 en El Viatger. En els últims anys, col·laborava amb Públic. En Twitter, molts li estan recordant com una "persona valenta i necessària".