CaixaForum Barcelona explora la influència del hacking en l’art

La directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo; la cap de continguts d’Exposicions d’Art de la Fundació ”la Caixa”, Carla Tarruella, i la comissària Bárbara Cueto han presentat aquest dimecres a CaixaForum Barcelona l’exposició Rates! Rates! Rates! La gramàtica poètica del ‘hack’, en el marc de la convocatòria de la Fundació ”la Caixa” Suport a la Creació. Comisart. Es tracta de la segona exposició d’un cicle de mostres sorgides de la cinquena edició de laconvocatòria de Comisart. 

Rates! Rates! Rates! La gramàtica poètica del ‘hack’ /@Fundació La Caixa

En català fem servir hack gairebé sempre com a verb (hackejar) i en referència a noves tecnologies, a formes d’infiltrar-se de manera no autoritzada en un sistema informàtic. Però si ho considerem més enllà d’aquest context, el hack és un mecanisme que pot interrompre qualsevol natura o experiència. Un hack és, així, una forma d’acarar-nos amb una realitat alternativa. 

Rates! Rates! Rates! La gramàtica poètica del ‘hack’, organitzada per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració con el MACBA i comissariada per Bárbara Cueto, és una exposició que investiga l’estratègia del hacking com a gest poètic i com a acte revolucionari. Utilitzant-lo per explorar relats no hegemònics, els artistes poden subvertir la percepció de la realitat i presentar relats alternatius i dissidents. D’aquesta manera, l’exposició vol mostrar noves lectures que presenten el hack com una estratègia emancipadora que actua com a contrapoder dels relats hegemònics. 

Aquesta investigació sobre la poètica del hack es duu a terme a partir d’una selecció de deu obres, entre peces audiovisuals, fotografies i instal·lacions, de nou artistes, representants de diferents generacions i mitjans. Els artistes les obres dels quals conformen l’exposició són: Elena Asins, Öyvind Fahlström, Zheng Mahler, Antoni Muntadas, Martha Rosler, Eve Sussman, Werker Collective, Gordon Matta-Clark i Grup de Treball. 

La majoria de peces procedeixen de la Col·lecció MACBA i de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, a més d’un préstec de la Col·lecció Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, constituït per l’obra de Elena Asins, i dues obres que pertanyen als col·lectius d’artistes Zheng Mahler i Werker Collective. 

El títol de la mostra, Rates! Rates! Rates!, es refereix a un fet que va tenir lloc el 1903, quan Guglielmo Marconi va presentar per primera vegada al públic londinenc una transmissió de missatges sense fil. Marconi havia d’enviar un missatge a la Royal Institution des de Cornualla, a 500 km de distància. Però un rival de Marconi, l’inventor Nevil Maskelyne, que era més a prop de la Dossier de premsa institució, es va avançar al senyal i va transmetre en alfabet Morse: «Rates! Rates! Rates!», a més d’alguns insults. Un assistent va desxifrar el missatge, però no el va transmetre, de manera que ningú no va escoltar la intromissió. Dies després, l’assistent va informar el seu cap, el professor Fleming, del que havia passat, i aquest ho va denunciar definint-ho com a «gamberrisme científic». Aquest missatge tan curt es va convertir en el primer hack de la història.

EL HACK COM A ACTE POÈTIC

L’exposició analitza el hack com un acte poètic i un gest polític, i també la forma en què aquest mecanisme s’incorpora al llenguatge de les pràctiques artístiques contemporànies. D’aquesta manera, el hack esdevé un tipus de comunicació que potencia l’ambigüitat poètica dels relats divergents i permet construir altres relats, noves possibilitats, opcions alternatives i noves formes d’accedir a la realitat.