Mariúpol viu un desastre humanitari de proporcions desconegudes

Mariúpol @ep

La ciutat ucraïnesa de Mariúpol, el principal port ucraïnès a la riba del mar d'Azov, s'ha convertit els darrers dies en objectiu d'un setge que manté la població aïllada i sense amb prou feines subministraments bàsics. Els pocs testimoniatges que arriben de la zona parlen d'un desastre humanitari de primer ordre.

L'atac dimecres a un hospital maternoinfantil, que segons les autoritats ucraïneses va deixar almenys tres morts, ha tornat a evidenciar la nulla protecció que reben les infraestructures civils en un conflicte que va acabar d'esclatar el 24 de febrer, amb l'inici de la invasió russa.

Kíiv culpa directament les forces russes de l'atac, mentre que Moscou se'n desmarca i assegura que l'hospital ja no funcionava com a tal, sinó com una base d'extremistes ucraïnesos. Metges sense Fronteres (MSF), amb presència a la zona, admet que encara és aviat per saber si era un atac "dirigit" específicament contra l'hospital o va ser un dany collateral.

Sigui com sigui, adverteix: "En una ciutat on el sistema sanitari està a la vora del collapse, privar la gent d'assistència sanitària és una violació de les lleis de la guerra". La responsable d'emergències de MSF, Kate White, també ha confirmat danys en habitatges i un altre hospital durant els combats d'aquests dies.

La directora executiva del Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF), Catherine Russell, també es declara "horroritzada" pels fets i recorda a totes les parts que hi ha "obligacions" que han de respectar, tot i que estiguin immersos en ple conflicte.

De la seva banda, la directora de Save The Children a l'est d'Europa, Irina Saghoyan, critica que "un lloc on la gent va a buscar ajuda s'hagi convertit en un d'absoluta destrucció. "On aniran les famílies i els nens si ni tan sols els hospitals són segurs?", es lamenta.

CENTENARS DE MILERS DE PERSONES ATRAPADES

La conquesta de Mariúpol és clau per als interessos militars de Rússia, en la mesura que li permetria avançar en els esforços d'unir les zones rebels de l'est d'Ucraïna amb la península de Crimea.

Aquests darrers dies hi ha hagut diversos intents d'establir corredors humanitaris, però avancen amb comptagotes. El ministre d'Exteriors ucraïnès ha assenyalat que entre 300.000 i 400.000 persones continuarien sent "ostatges" de les forces russes i els seus aliats, sense subministraments bàsics ni comunicacions.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha denunciat aquesta setmana la mort per deshidratació d'un nen, "potser per primera vegada des de la invasió nazi". "Escolteu-me, estimats aliats. Un nen s'ha mort deshidratat. El 2022!, va afirmar el mandatari per les seves xarxes socials.

Kíiv ha posat aquest cas com l'exemple d'una crisi humanitària que ha comprovat de primera mà Olexander, treballador de MSF. "A Mariúpol, ara mateix no hi ha aigua potable, res, i no hi ha d'on treure'n", explica en una gravació que ha distribuït la mateixa ONG.

La gent sobreviu com pot, "buscant fonts als parcs o recollint aigua de les teulades quan la neu es fon". A més a més, alerta Olexander, els ciutadans "no tenen cap manera de trobar menjar i tampoc no poden fer un foc per cuinar".

"La situació per als qui tenen nens petits també és molt, molt dolenta, perquè necessiten moltes més coses, com productes d'higiene, i no hi ha cap manera de trobar-ne enlloc", afegeix.

Les autoritats locals de Mariúpol denuncien que més de mil persones han mort com a conseqüència del setge i els combats, una xifra impossible de verificar. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (ACNUR) xifra en 516 els morts arreu del país, però esmenta expressament el desconeixement de què està passant a Mariúpol per avançar que la dada real serà "considerablement superior".

L'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides apunta que "les necessitats es continuen acumulant a Mariúpol, on centenars de milers de persones estan atrapades des de fa més de deu dies en condicions extremes".