La Generalitat atorga la seva Medalla d'Or a Espinàs, Joan Rodés i Neus Català

"És la màxima distinció de la Generalitat", ha recordat el conseller de Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, que reconeix la trajectòria d'aquestes tres personalitats en la seva lluita per la llengua i cultura catalanes, per la medicina i per les llibertats democràtiques, respectivament.

ESPINÀS, REFERÈNCIA "INDISCUTIBLE"

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) ha escrit novel·les, assajos -entre ells una sèrie de rutes a peu-, reportatges i columnes en premsa escrita, i també va ser un dels fundadors del grup Els Setze Jutges, iniciador en els anys 60 de la Nova Cançó, on va compondre i va interpretar tema propis, cançons tradicionals catalanes i adaptacions de temes de Brassens.

"És una de les referències indiscutibles de les lletres catalanes i que ha intervingut de forma molt decisiva en l'extensió de la cultura catalana", ha dit Homs sobre Espinàs, que també va ser un dels cofundadors de l'editorial La Campana i va posar lletra al costat de Jaume Piques de l'himne del Barça.

ESPINÀS: "ELS ESCRIPTORS HAN DE SER AGRAÏTS QUAN TOCA"

L'escriptor Josep Maria Espinàs ha celebrat aquest dimarts que la Generalitat li hagi concedit la Medalla d'Or, just quan és a punt de complir 88 anys i els 88 llibres publicats, a més de milers d'articles: "Els escriptors han de ser agraïts quan toca. A mi em toca ser agraït".

En declaracions a Europa Press, ha dit que encara han de ser més quan és un reconeixement concedit "per l'autoritat del teu país", i que arriba després d'haver viscut èpoques molt difícils en el Franquisme, quan va estar ratllat per la censura.

"Celebro molt que es pugui celebrar un acte com aquest", ha afegit l'autor, que ha dit sentir-se molt honrat pel premi.

Segons ha afirmat, si li donen aquest premi també és perquè ha tingut la sort de "viure molts anys i fer moltes coses" en la cançó i la literatura.

Espinàs ha assegurat que agraeix molt aquest reconeixement, i que en aquest moment de la seva vida hi hagi gent que pensa en ell, encara que ha assegurat: "Jo no he estat una persona que hagi buscat una altra satisfacció que la que donen els llibres".

Ha recordat que sempre s'ha negat a acceptar càrrecs de qualsevol tipus perquè el seu treball és personal i intransferible: "Mantinc aquesta actitud d'independència personal fidel als meus principis".

NOU LLIBRE

Espinàs publicarà en breu la seva propera obra autobiogràfica, 'A ritme del temps' (La Campana), unes pàgines que defensa que no són memòries perquè no està interessat en el passat, sinó que explicarà experiències personals amb un llenguatge especial.

En aquesta obra aglutinarà un centenar d'episodis de la seva vida de tot tipus, des de moments de contemplació d'un arbre fins a algun accident, i "impressions" que s'expliquen amb un text molt rítmic.

"És una mica especial. No s'assembla gens als quals he escrit fins ara", ha remarcat l'autor.

APORTACIÓ "MOLT VALUOSA" DE JOAN RODÉS

Joan Rodés (Barcelona, 1938) es va llicenciar en medicina, es va especialitzar en medicina interna i aparell digestiu i va crear en 1968 la unitat d'hepatología de l'Hospital Clínic de Barcelona, centre del que va anar el seu director general entre 2003 i 2008.

"Reconeixem la tasca que ha fet durant més de 40 anys al món de la medicina i la seva aportació molt valuosa en l'estudi de les malalties del fetge", ha agregat Homs.

NEUS CATALÀ: PER LA LLIBERTAT

Neus Català (Els Guiamets, 1915) va militar en les joventuts comunistes després de la Guerra Civil i, després de la derrota republicana, va haver d'exiliar-se a França, on va col·laborar amb els maquis i la resistència francesa, motiu per la qual cosa va ser detinguda i deportada al camp d'extermini de dones de Ravensbrück i després en altres camps, fins al final de la II Guerra Mundial, i després de ser alliberada va seguir molt implicada en la lluita antifranquista.

A la fi dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades i a recopilar testimoniatges, que després va recopilar en un llibre publicat en 1984, i en l'actualitat manté el seu compromís amb la política militant en EUiA.

Homs ha dit que, amb el reconeixement a Català, es vol destacar el seu compromís amb les llibertats, i ha dit que ell mateix es va desplaçar al lloc on resideix per lliurar-li la carta del president Artur Mes on la proposava per al premi, "que va anar molt bé rebuda per la seva banda i per la gent que l'acompanya en aquests moments".