dijous, 19 de setembre de 2019

Els sefardites no hauran de viatjar a Espanya ni pagar una taxa de 75 euros per obtenir la nacionalitat espanyola

|

Els sefardíes no hauran de viatjar a Espanya ni pagar una taxa de 75 euros per obtenir la nacionalitat espanyola

El grup parlamentari popular al Congrés ha presentat una bateria d'esmenes a la Llei en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d'Espanya que justifiquin tal condició en les quals planteja suprimir el requisit de viatjar a Espanya per comparèixer davant notari, que havia estat un dels principals temes de discussió, i eliminar la taxa de 75 euros.

D'aquesta forma, els sefardites no hauran de viatjar a Espanya ni pagar una taxa de 75 euros per obtenir la nacionalitat espanyola. Així ho planteja el PP que proposa la modificació de l'article dos de la llei perquè quedi redactat com segueix: "Una vegada presentada la sol·licitud, l'interessat haurà de comparèixer en el termini màxim d'un mes, personalment o a través dels seus representants legals, davant notari competent a Espanya".

En la redacció actual de la norma, s'estableix que el sol·licitant "concertarà dia i hora per a la compareixença davant notari competent per actuar en la localitat designada pel sol·licitant", mentre que en el text proposat pel grup popular al Congrés, s'inclou el matís que l'interessat no té perquè comparèixer físicament sinó que pot presentar els documents necessaris per mitjà dels seus representants legals.

Així mateix, el PP planteja la supressió de la disposició addicional segona recollida en el projecte de llei, que ara està en fase d'esmenes, en la qual es recollia que el sol·licitant sefardí hauria d'abonar el pagament d'una taxa de 75 euros.

D'aquesta forma, en el text proposat s'elimina la referència a aquesta taxa, de la qual, segons precisa el PP, es farà càrrec el propi Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils que són els responsables de la tramitació dels procediments d'adquisició de la nacionalitat espanyola per residència.

PROVA DE CULTURA I IDIOMA

El grup popular planteja mantenir la prova de cultura i idioma acreditada per l'Institut Cervantes i aclarir que es tracta de dues avaluacions diferents, una sobre llengua espanyola -de la qual estaran dispensats els sol·licitants de països hispanoparlants- i una altra sobre coneixement bàsic i compromís del sol·licitant amb els valors constitucionals.

També proposen una nova redacció de l'article 1 per separar els mitjans probatoris que acreditin la condició de sefardí dels mitjans per acreditar l'especial vinculació amb Espanya i introdueixen un nou element: aportar un certificat de naixement degudament legalitzat o postil·lat.

D'altra banda, plantegen modificar l'article 2 de la llei per precisar que la tramitació del procediment tindrà caràcter electrònic -per mitjà d'una única plataforma que serà implementada pel Col·legi de Registradors- i que la seva instrucció correspondrà als encarregats del Registre Civil a Espanya.

Així, el grup popular vulgues "que tant notaris com a registradors participin en la tramitació dels expedients de concessió de nacionalitat d'acord amb les funcions que respectivament tenen atribuïdes en l'àmbit de registre civil". A més, les esmenes d'aquest grup plantegen la reducció del termini de resolució de les sol·licituds de 18 a 12 mesos.

La proposta de suprimir l'obligació que el sol·licitant es desplaci a Espanya per comparèixer davant notari també apareix recollida en les esmenes de l'Esquerra Plural i CiU. A més, Esquerra Plural i Esquerra Republicana-Catalunya Sí rebutgen que el procediment de sol·licitud de la nacionalitat es greu amb una taxa.

MORISCS I SAHARAUÍS

Concretament, el grup Esquerra Plural proposa una nova redacció de l'article 1 de la norma per incloure en l'obtenció de nacionalitat a "moriscs, naturals de Sidi Ifni i del Sàhara". Amb aquesta modificació, pretenen "esmenar el tracte discriminatori als descendents de moriscs" i el "reconeixement de la República Àrab Saharauí Democràtica com un estat sobirà, lliure i independent".

Així mateix, Esquerra Plural planteja que el procediment de tramitació dels expedients sigui competència del Registre Civil ja que considera que l'atribució de la mateixa als notaris suposa "una privatització". "Resultaria molt més lògic que aquesta tramitació es realitzés davant el Consolat corresponent d'Espanya a l'estranger, reforçant els serveis consulars que siguin precisos", subratlla.

Mentre, UPyD proposa, igual que altres grups, com el Grup Parlamentari Basc o CiU, eliminar l'expressió "especial vinculació amb Espanya".

A més, UPyD planteja eliminar la prova d'avaluació de l'Institut Cervantes així com l'acreditació de sefardí per la realització d'estudis d'història i cultura espanyoles o per realitzar activitats benèfiques per a institucions espanyoles. Així mateix, el grup liderat per Rosa Díez adverteix que "la documentació assenyalada en el projecte de llei no garanteix la rigurosidad necessària" i "podria degenerar en actuacions fraudulentes per accedir a la nacionalitat espanyola".

El grup socialista, per la seva banda, proposa modificar l'article 1 de la llei per afegir que podran quedar dispensats de la prova de coneixements acreditada per l'Institut Cervantes no solament els interessats de països hispanoparlants sinó també "els sol·licitants que acreditin conèixer l'idioma ladino o hakeitia".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH