Apologia i escarni de l'estupidesa humana, una sàtira en versió musical (Versus Glòries)

Marc Timón, prestigiós pianista, compositor i director d'orquestra, que ha actuat a grans sales, com el Liceu de Barcelona i el Reial de Madrid, l'Auditori, el Palau de la Música o la basílica de la Sagrada Família, presenta al Versus Glòries la comèdia musical “Apologia i escarni de l'estupidesa humana ”, obra que va resultar seleccionada a la primera convocatòria dels Teatres de Proximitat “On El Teatre Batega” i que ja s'havia presentat anteriorment al teatre Eòlia i el foyer del Liceu.

A pologia i escarni de l'estupidesa humana /@Versus Glòries

Timó, per cert també periodista, és autor de text i música. I ho ha fet “abordant mites universals com la moral, l'amor i l'estupidesa humana, contraposant amb el surrealisme més delirant les situacions més banals de la vida quotidiana i recorrent de manera punyent (amb un tint de comèdia negra, thriller hollywoodià i amb referents del cinema fantàstic) tòpics com el cinisme i la hipocresia, les relacions de parella i la manera com les xarxes socials ens serveixen per escampar totes aquestes particularitats de la naturalesa humana”. I a més ha intentat subvertir els rols de gènere i crear un mirall en què el públic, interrogat pels intèrprets en algunes ocasions, es converteix en el tercer personatge protagonista.

L'eix argumental es basa en una parella que decideix viatjar a Sierra Nevada per desfer el malefici produït per un talp juganer que, en mossegar el penis de les víctimes, els condemna a no poder ser estimades en endavant. Aquesta trama desopilant, que interpreten Clara Moraleda i Jofre Borràs amb la utilització de recursos efectistes abundants, va acompanyada d'una partitura de música eclèctica que va des de l'òpera al musical, passant pel pop, i executen el mateix Marc Timón al piano, Vassil Lambrinov amb el violí (i l'extraordinària utilització d'una serra que produeix elegants i bells sons) i Nerea de Miguel al violoncel, instruments dels que prescindeixen en determinats moments per assumir alguns dels rols secundaris de l'obra.

“Apologia i escarni de l'estupidesa humana” arriba ara molt oportunament perquè els qui la poguessin veure amb anterioritat ho facin ara en la seguretat que gaudiran d'una funció summament original i divertida, però no per això mancat de missatge. Ni més ni menys que sobre l'estupidesa humana…