Alguns nens refugiats pateixen la síndrome de resignació

A finals dels anys 90 i inicis dels 2000, a Suècia van començar a aparèixer casos de nens i adolescents que patien el que s'ha anomenat ' síndrome de resignació '. Tots eren menors refugiats que, amb el pas dels dies, van deixar de parlar, de moure's, de menjar, de reaccionar. Entraven en un estat de letargia, com si patissin una mena de catatònia.

Dos adults i un nen escapen de la guerra d'Ucraïna /@EP

En un inici s'associava aquesta síndrome a Suècia, perquè era on més casos es coneixien. Però recentment, algunes ONG han notificat casos en altres llocs del planeta, com per exemple a Nauru , una illa del Pacífic on Austràlia ha enviat tots els cercadors d'asil i refugi que han intentat arribar al país pel mar. Cadena SER informa que, des de l'any 2003, han estat prop de 3.000 les persones que han fugit d'una guerra però hi han acabat sent torturades .

Els nens refugiats de Nauru viuen en condicions de pobresa extrema, de vegades perilloses, i això, juntament amb el trauma d'haver de fugir del seu país per refugiar-se en un altre, els ha fet caure en un estat de desesperança. El 2018, la BBC informava dels casos d'alguns nens d'entre 8 i 10 anys que fins i tot havien intentat treure's la vida ateses les circumstàncies que els havia tocat viure. També aleshores van sorgir casos de nens que patien la síndrome de resignació .

QUÈ SE SAP D'AQUESTA SÍNDROME?

Com dèiem, la síndrome de resignació és una condició que apareix en nens i adolescents refugiats . Són persones joves, fràgils, que han patit molt durant una guerra i que entren en una mena d'estat de xoc . Aquests petits deixen de menjar, de parlar, de relacionar-se amb les persones del voltant. S'aïllen del món , tancant-se en si mateixos, com si travessessin una mena d'estat de coma. De vegades, fins i tot han d' alimentar-los a través d'una sonda , perquè no ho fan per ells mateixos. I són així durant mesos.

Els casos registrats van començar a sorgir a Suècia als anys 90 i llavors van començar a trucar a aquests menors, amb edats compreses sobretot entre els 8 i els 16 anys, " infants apàtics ". Després, entre els anys 2000 i 2005, es van diagnosticar al voltant de 400 casos més. I metges com Elisabeth Hultcrantz van crear unitats per tractar els menors que patien el que ells van anomenar síndrome de resignació.

Van aparèixer casos entre els nens refugiats que van escapar de la guerra de Síria. També entre els que ho van fer de la guerra dels Balcans. I alguns dels nens van començar a empitjorar. Cal apuntar que alguns polítics d'ultradreta a Suècia van arribar a dir que realment aquests nens es trobaven perfectament, però que eren els pares els que els obligaven a fingir que patien aquesta síndrome per obtenir amb més facilitat permisos de residència.

No obstant això, Hultcrantz, la doctora sueca que hem esmentat prèviament, va escriure un llibre en què explicava més sobre aquesta condició; Si fossin nens suecs , es titula. Però no només ella ha estudiat la síndrome de resignació, sinó que s'han escrit sobre ell diversos articles científics i fins i tot s'ha portat al cinema amb pel·lícules com Wake up on Mars o La vida em supera , aquesta última fins i tot nominada a l'Oscar a millor curtmetratge documental i estrenada a Netflix.

La psicòloga Alaa Kaddoura explicava al mitjà The Objective que la síndrome de resignació és una resposta natural del cos , perquè es tracta de nens que han viscut situacions molt dures. Han vist la violència a la guerra, la violència de les màfies, poden haver vist morir familiars o han pogut presenciar com queien bombes al costat dels seus habitatges. Tot plegat els genera una situació d?incertesa, de por, de la qual no veuen el final. I inconscientment desconnecten del món, per la seva pròpia salut mental .

EL TEATRE LLIURE DE BARCELONA ESTRENA SÍNDROME DE GEL

La invasió russa d' Ucraïna ha provocat que milions de persones escapin del país. Aquest divendres, la Generalitat informava que a Catalunya ja es comptabilitza uns 8.000 refugiats , entre els quals hi ha 151 menors no acompanyats. Sobre aquests últims alertaven les organitzacions: hi ha molts nens que fugen sols d'Ucraïna i es converteixen en un blanc fàcil per a les màfies de tràfic de persones. Però encara que no sigui així, la situació que estan vivint els pot ocasionar grans traumes, per la qual cosa es pot donar que es diagnostiquin nous casos de síndrome de resignació .

Com que és un tema actual, que es pot repetir, el Teatre Lliure de Barcelona estrena l'obra “ Síndrome de gel ”, basada en els estudis de Hultcrantz. Es tracta d'un espectacle que ha creat per Xicu Masó , que en ocasions anteriors ja havia tractat a les seves obres les crisis migratòries.

Però en aquesta nova obra, Masó vol mostrar les conseqüències tant físiques com mentals que pot tenir a les persones viure una guerra i haver de refugiar-se en un altre país . I ho farà desenvolupant l?acció en dos escenaris: un pis d?acollida d?immigrants i un hospital. Això sí, ho farà situant l?obra a Suècia, que com hem dit és on més casos s?han reportat.

Segons apunten des del mateix teatre, Masó ha creat una "metàfora sobre la insuportable angoixa dels que viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i patiment, del qual van poder fugir. Una amenaça que es fa massa present quan l'esperat lloc d'acollida no acaba resolent el seu estatus i els deixa als llimbs".

Els espectadors podran acudir a veure la Síndrome de Gel a partir del 23 de març i fins al proper 24 d'abril.