El TC deliberarà els recursos pendents contra la sentència del 'procés' dimarts vinent

Façana del Tribunal Constitucional | @EP

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) deliberarà des d'aquest dimarts els tres recursos d'empara pendents relatius a la sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) sobre el procés independentista català, que van ser presentats per l' exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i pels exconsellers Dolors Bassa, Raúl Romeva i Joaquim Forn.

Així ho reflecteix l'ordre del dia facilitat pel tribunal de garanties, que detalla que els seus ponents són els magistrats Santiago Martínez-Vares (el de Bassa), Ricardo Enríquez (el de Forn) i el president del TC Pedro González- Trevijano (el de Junqueras i Romeva , que ho van presentar de forma conjunta).

Fonts de l' Alt Tribunal van assegurar la setmana passada a Europa Press que després dilatar en el temps la deliberació i la votació sobre aquests tres recursos, que impugnen la condemna de sedició i malversació, ara volen portar-los al Ple abans que es produís l'aturada de la Setmana Santa perquè deuen els recurrents tenen dret a seguir el camí judicial pel qual apostin, i el mateix és que arribin fins al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Aquestes fonts entenen que les majories que es van viure al tribunal de garanties en el primer dels recursos relatiu a aquesta sentència, el de la consellera de Governació Meritxell Borrás , i en què es van decantar per desestimar-ho, no es veuran en aquests tres casos atès que la composició del TC ha canviat després de l'última renovació i perquè han tingut lloc les abstencions dels magistrats Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez , experts a Penal i que van prendre aquesta decisió després de ser recusats pels condemnats.

En tot cas, consideren que si bé la majoria pot ser més ajustada que en anteriors ocasions, el fet que no es doni una unanimitat en el vot no és una cosa estranya al tribunal de garanties, ocorre en altres institucions de l' Estat , tenint en compte que els magistrats del TC són d'alguna manera un reflex de la pluralitat ideològica i política que hi ha a Espanya .

Cal recordar que en el primer recurs que incloïa la sedició i que va ser elevat al Ple del Tribunal Constitucional l'abril del 2021, el de Jordi Turull, la decisió no va ser unànime atès que va comptar amb el vot discrepant de dos dels nou magistrats que van decidir aleshores, els progressistes Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Així mateix, les fonts assenyalen que la tardança per abordar aquests tres recursos té a veure amb la malaltia d'un dels magistrats del TC, Alfredo Montoya , que està de baixa des d'estiu del 2021, i que va correspondre la ponència sobre els recursos de Bassa i Forn . Aquests devien haver-se vist abans que el de Junqueras i Römeva.