Alfonso Guerra anima al consens: "Si prengués l'encàrrec, reformaria entre 70 i 90 articles de la Constitució"

L'exvicepresidente del Govern, Alfonso Guerra, s'ha mostrat partidari d'explorar el consens sobre una possible reforma de la Constitució de 1978 i ha reconegut que, en el cas que avui pogués "prendre l'encàrrec" de modificar la Carta Magna, "reformaria entre 70 i 90 articles" que o bé van ser mal redactats o bé no recullen les aspiracions de la societat en l'actualitat.

Esperonat per la intervenció anterior a la seva del catedràtic Francesc Carreras en el marc d'una taula rodona organitzada per la Fundació Gregorio Peixos-Barba, Guerra ha reclamat que no se sigui "ingenu ni càndid" ni tampoc es raoni amb "frivolitat" sobre aquest tema. Tant Carreras com ell s'han mostrat contraris a obrir un nou procés constituent, encara que han deixat oberta la porta a reformar aspectes concrets de la Constitució.

Guerra ha recolzat afirmacions de Francesc Carreras com que la Constitució ha de ser, per definició, "duradora i rígida". Segons el catedràtic de Dret Constitucional, la seva reforma exigeix "cautela i prudència política", a més de consens no en el punt de partida, sinó en el d'arribada. A més, tots dos han rebutjat reivindicacions com exigir que cada generació voti la seva pròpia Constitució. "L'estan votant cada dia al no canviar-la", ha advertit Carreras.

L'exdiputat socialista ha bromejat amb la definició que fan d'ell com un referent a l'hora de parlar sobre la reforma de la Constitució. "Tinc sempre present la imatge de les piràmides d'Egipte", ha dit en referència a aquest lloc erigit com "una gran tomba". Dit això, Guerra ha concretat grosso modo quins serien els canvis en la Carta Magna si ell prengués ara aquest encàrrec.

Ha començat per subratllar que en la llei de lleis no apareix la integració d'Espanya en la Unió Europea i ha seguit referint-se a qüestions de la Corona com la discriminació per sexe en l'accés al Tron o que la Constitució atorgui al Rei lliberteu en la distribució del pressupost de la Casa Real, alguna cosa que veu incongruent amb les exigències de major transparència. S'ha mostrat partidari de rebaixar l'exigència de 500.000 signatures per impulsar les iniciatives legislatives populars o ha assenyalat com "potser la reforma més important" que entre els drets fonamentals apareguin uns altres ja assumits per la ciutadania més enllà del dret a l'educació, l'únic que consta com a fonamental en la redacció actual.

TENSIÓ TERRITORIAL

Guerra ha recordat que el major reclam de reforma constitucional prové per la "tensió territorial" amb Catalunya, i s'ha mostrat partidari de canvis perquè el Senat sigui una càmera de representació territorial -"no ho és ni per remei"- o per posar fi a l'enfrontament entre "legitimitat històrica i legitimitat democràtica". "Per a mi no hi ha més que la segona", ha proclamat.

L'històric dirigent socialista ha reconegut errors en el passat del seu propi partit com el de José Luis Rodríguez Zapatero de comprometre's a donar llum verda a qualsevol Estatut aprovat pel Parlament català i ha criticat que les Comunitats Autònomes, especialment Catalunya en l'actualitat, hagin avivat el "enfrontament clàssic entre el donem i la llei". "El que digui la majoria val encara que sigui en contra de la llei?", s'ha preguntat a manera de crítica. Aquest respecte a la llei li ha servit per criticar el procediment legislatiu amb el qual es va abordar l'abdicació del Rei Juan Carlos. "Demostra que a Espanya som molt lleugers", ha lamentat.

El punt de major discrepància en el debat amb Francesc Carreras ha estat a propòsit de la reforma de la Llei Electoral, alguna cosa que el catedràtic i jurista veu necessari per limitar el poder dels partits posant fi, per exemple, a les llistes tancades i donant pas a un sistema mixt com l'alemany, on gana peso la representació del diputat en la seva circumscripció d'origen. Guerra ha comentat referent a això que "cadascun té el seu esquema" dins del respecte constitucional a la proporcionalitat, però que pocs fan de debò una projecció, caient en "ximpleries immenses".

Amb tot l'anterior, l'exvicepresidente del Govern i una de les persones claus en la redacció final de la Constitució del 78 ha finalitzat rememorant l'escassa creença que, al gener de 1977, tenien tots els actors polítics sobre un consens entorn de la Carta Magna. "Tal vegada si llavors ho vèiem tan difícil i va ser possible, potser ara siguem capaços d'aconseguir el consens i reformar la Constitució", ha conclòs.