L'OTAN anuncia nous batallons de combat a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària
Així ho ha anunciat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa prèvia a la cimera extraordinària que reunirà el president dels Estats Units, Joe Biden, amb els socis europeus per primera vegada des de la invasió russa d'Ucraïna, fa un mes.
Jens Stoltenberg @ep
Els líders de l'OTAN acordaran aquest dijous quatre nous batallons de combat al flanc oriental, a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària, a la reunió extraordinària de Brussel·les en què discutiran també més suport militar a Ucraïna davant la invasió militar russa.
Així ho ha anunciat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg , en una roda de premsa prèvia a la cimera extraordinària que reunirà el president dels Estats Units, Joe Biden , amb els socis europeus per primera vegada des de la invasió russa d'Ucraïna, fa un mes.
Segons ha detallat, el desplegament d'aquests grups és immediat i faran servir com a base el reforç de l'Aliança Atlàntica en aquests països membres per la guerra a Ucraïna. Aquests batallons comptaran amb components de les forces nacionals dels països amfitrions, però també la participació d'altres aliats, ha indicat.
"Els desplegarem tant de temps com sigui necessari", ha declarat, en ser preguntat si aquestes noves unitats seran permanents. D'aquesta manera, l'aliança militar segueix la resposta que va donar a l'annexió il·legal de Crimea el 2014, quan va desplegar per primer cop grups de combat multinacionals a Polònia i els països bàltics per fer front a l'amenaça russa.
Ara la idea és replicar aquests batallons i estendre l'anell militar de seguretat al sud-est d'Europa per a un total de vuit grups de combat, un cop l'OTAN també ha reforçat les unitats multinacionals a Polònia, Letònia, Lituània i Estònia.
Stoltenberg ha emmarcat l'anunci a la resposta a curt termini de l'organització militar a l'amenaça que representa la guerra a Ucraïna. “Tindrà conseqüències de llarg abast per a la nostra seguretat i l'OTAN ha de respondre a aquesta nova realitat”, ha avisat el polític noruec.
Aquesta decisió respon a la intenció de l'OTAN de reforçar la seva posició de defensa i dissuasió a l'est d'Europa, encara que, més enllà d'aquesta iniciativa, l'organització treballa en un ajustament a llarg termini de la seva presència al front oriental.
Escriu el teu comentari