Les pandèmies per nous virus "cada vegada seran més freqüents", alerten des del CSIC

Urtzi Garaigorta de Déu, investigador del Departament de Biologia Cel·lular i Molecular del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) , ha vaticinat que les pandèmies per virus "seran cada vegada més freqüents", per la qual cosa insta a "estar preparats".

Coronavirus @unsplash

L'investigador ha presentat a Infarma Madrid 2022 el treball desenvolupat dins de la Plataforma de screening de molècules antivirals davant de SARS-CoV-2 i altres virus, una iniciativa llançada el 2020 dins del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que s'ha convertit en una resposta científica i col·laborativa de treball en xarxa.

Es tracta d'un projecte que agrupa prop de 300 investigadors, entre tècnics, investigadors pre i post doctorals, així com investigadors sènior, distribuïts en 19 grups de recerca repartits en nou centres, a més de tres centres de síntesi química, tots pertanyents al CSIC .

El seu objectiu és buscar medicaments contra la infecció pel coronavirus, a través del cribratge i la identificació de milers de compostos , ja es tracti de nous antivirals o del reposicionament de molècules d'ús clínic ja existents mitjançant l'optimització de candidats i la caracterització antiviral.

El codirector i cocoordinador de les Plataformes de Cerca d'Antivirals del CNB i de la PTI+ Salut Global del CSIC ha avançat les estratègies de desenvolupament de fàrmacs antivirals que segueixen a través d'assajos biològics i fenotípics o quimioteques de compostos per aconseguir candidats antivirals i compostos cap de sèrie, a més d'exposar les perspectives a mitjà i llarg termini obertes per aquest tipus de plataformes que permeten abordar tant el reposicionament de compostos d'ús clínic com l'exploració de nous compostos antivirals.

Aquests fàrmacs permeten reduir la càrrega viral i limitar, en conseqüència, la propagació del virus , per evitar el desenvolupament de la malaltia greu i estar així millor preparats davant de futures pandèmies. Entre aquests compostos ja estan aprovats tenofovir, molnupiravir ('Lagrevio'), sotrovimab ('Xevudy'), sofosbuvir ('Sovaldi') o nirmatrelvir-ritonavir ('Paxlovid'), entre d'altres.

Durant la seva intervenció, l'investigador ha advertit que les pandèmies virals "són cada cop més freqüents". A més de la incidència del trànsit aeri a la velocitat de transmissió dels virus, "una de les raons és l'escalfament global, l'activitat humana fa que augmenti la temperatura global i provoca canvis ecològics i la colonització de nous nínxols", ha explicat.

Davant d'aquest problema, el març del 2020 es va posar en marxa la nova plataforma de cribratge que busca donar una visió global davant dels nous reptes de salut mundial . Fruit d'aquesta xarxa de col·laboració és la resposta ràpida obtinguda per demanar una biblioteca de compostos. En menys d'un mes van rebre 5.000 compostos per començar a testar. En total, han avaluat 2.400 fàrmacs de reposicionament i 8.000 compostos experimentals.

El 2021, el CSIC va ampliar la plataforma per tal de treballar al cribratge antiviral fins a integrar 300 investigadors. Estructurats en quatre grups de treball (síntesi química de compostos, assaigs bilògics basats en diana, assaigs fenotípics de models i assaigs en animals), manté una relació molt estreta amb la indústria farmacèutica i alimentària, interessada a desenvolupar compostos.

"L'objectiu és estar preparats per a allò que ve. El SARS-CoV-2 no serà el que ens preocupi en el futur, hem d'observar i estudiar la salut animal, no només la humana, en un concepte d'una sola salut , ja que ens estan arribant nous virus", ha advertit.

En els últims anys, han sorgit virus que no tenien incidència a Espanya, però que ja són endèmics al nostre país, com el virus del Nil, que ja s'ha convertit en un problema de salut pública. Altres patògens com el virus causant de la febre hemorràgica de Crimea-Congo i la grip aviària poden ser també un problema de futur, per la qual cosa l'investigador va fer una crida sobre la necessitat de mantenir la vigilància en la salut humana, animal i mediambiental.