La feina és la principal raó dels joves per abandonar el món rural

Oficina d'ocupació @ep

El 31,99% dels joves rurals d'entre 25 i 41 anys apunta als temes de l'ocupació , juntament amb l'emprenedoria i l'autoocupació, la formació i la diversificació de l'activitat econòmica més enllà del sector agrari, com els motius principals per a abandonar el món rural, segons una enquesta recollida a la monografia ' L'Espanya rural: reptes i oportunitats de futur ', editada per Cajamar .

Aquesta és la principal reclamació que fan els joves enquestats, encara que també exigeixen accedir als serveis bàsics, suport de l' Administració i un accés digne a l'habitatge, entre d'altres reivindicacions per romandre al món rural.

Així es desprèn de l'enquesta a joves rurals d'entre 25 i 41 anys realitzada per la Xarxa Rural Nacional (RRN) entre abril i maig de 2021, els resultats dels quals es recullen a la monografia ' L'Espanya rural: reptes i oportunitats de futur ', editada per Cajamar i coordinada pel professor de Recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Eduardo Moyano.

En aquest punt, un dels epígrafs d'aquesta publicació fa referència als motius principals pel qual els joves abandonen el medi rural. " La primera d'aquestes necessitats és treballar per garantir la subsistència, fet que explica l'èxode rural i l'emigració espanyola del període 1950-1970 ", subratllen els autors d'aquest capítol, Rosa Gallardo-Cobos i Pedro Sánchez-Zamora.

SERVEIS, AJUDES I HABITATGE, ENTRE ALTRES REIVINDICACIONS

Però no només els joves rurals enquestats reclamen explícitament ocupació, sinó que també diagnostiquen altres problemes per continuar vivint als entorns rurals, que tenen a veure amb els serveis bàsics, el suport de l'Administració i l'accés a l'habitatge.

En aquest context, gairebé el 15% dels joves planteja la necessitat d'accedir als serveis bàsics i de millorar-ne la qualitat: educació i sanitat, principalment, i en menor mesura, bancaris, escoles bressol i petits comerços, a més de millorar la connectivitat, apostar per la digitalització i accedir a internet de qualitat.

Per la seva banda, l' 11,66% dels enquestats assenyala la necessitat d'un suport més gran de l' Administració (més ajuts de caràcter econòmic, més agilitat burocràtica, millor accés a la terra...), mentre que més del 9% planteja el tema de l'accés a l'habitatge, un problema relacionat amb l'ocupació, les oportunitats laborals i l'accés a serveis bàsics de qualitat.

Pel que fa al lleure, el descans i l'aprovisionament, les demandes vénen del costat de la connectivitat, per la qual cosa els joves consideren "indispensable" una bona connexió a internet.

ELS NOUS RESIDENTS NO REVERTIRAN LA DESPOBLACIÓ PER SÍ NOMÉS

Aquesta publicació editada per Cajamar consta de més de 460 pàgines amb diferents epígrafs i estudis. Un d'ells, el de ' nous residents i despoblació rural a Espanya ', de Maria Jesús Rivera Escribano, de la Universitat del País Basc , incideix en els elements de la progressiva despoblació de determinats enclavaments rurals.

En aquest sentit, conclou que l'arribada de nous residents a zones rurals en declivi poblacional es pot entendre com un element més, però que "no podrà per si mateix revertir el procés de despoblació rural", encara que sí que pot "crear sinèrgies amb altres elements".

L'arribada de nous residents representa, això sí, el primer moment d'un "llarg procés" fins al seu assentament definitiu a la localitat. "I només si els nous residents decideixen quedar-se definitivament al lloc es convertiran en aquest potencial element de revitalització rural", apunta l'informe.

En aquest punt, es fa especial èmfasi per al procés d'arrelament en la necessitat de trobar un habitatge que s'adapti a les necessitats o la importància d'un capital econòmic previ que permeti viure els primers anys, independentment dels possibles obstacles que vagin sorgint a l'esdevenir quotidià.

CINC ANYS COM A PROBLEMA D'ESTAT

La despoblació va començar a ser presa en compte per les administracions públiques després de la Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes celebrada al Senat el 17 de gener de 2017 . La cita va culminar amb la creació, pel Govern del PP de Mariano Rajoy , del Comissionat del Govern per al Repte Demogràfic.

" Arran d'allò, el Senat, el Consell Econòmic i Social i els programes de tots els partits polítics es van fer ressò d'aquest problema, i fins i tot algunes comunitats autònomes van prendre la iniciativa de legislar-hi en un evident i lloable sentit de l'oportunitat política", sostenen els investigadors Cristóbal Gómez (UNED) i Eduardo Moyano (IESA-CSIC) a l'epíleg del llibre.

Però no només les institucions van prestar atenció des de llavors al problema, sinó també els mitjans de comunicació i l'àmbit acadèmic i cultural, on van irrompre termes com “ Espanya buida ” o “ Espanya buidada ” per referir-se a la situació del món rural.

Tot i el canvi de Govern el juny del 2018 per la moció de censura, victoriosa, del PSOE de Pedro Sánchez , el nou color de l'Executiu "no va alterar l'interès polític" per abordar la despoblació, "sinó que fins i tot ho va augmentar", apunten els autors.