El Suprem obliga Ada Colau a aplicar el tribut metropolità de l'IBI als 36 municipis de l'AMB

Ada Colau al Consell Metropolità de l'AMB Foto d'ARXIU Signatura: DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

El Tribunal Suprem acaba de ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la qual s'anul·lava la mesura aprovada pel Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presidit per l'alcaldessa de Barcelona d'excloure del pagament del tribut metropolità, que es cobra com a recàrrec a l'IBI, als 18 municipis de la segona corona de l'AMB per a l'any 2018

Per al tribunal l'AMB hauria discriminat els 2,9 milions d'habitants residents a la primera corona respecte als de la segona, uns 400.000 ciutadans.

Municipis de la Corona 1 que paguen el tribut metropolità.

La sentència indica que l'AMB que no pot determinar en una ordenança fiscal l'àmbit territorial en què aplica el recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles . Especifica que no es pot excloure de l'obligació fiscal la meitat dels 36 municipis que configuren l'ens supramunicipal pel fet, al·legat per la defensa de l'AMB, que no rebien el servei de transport públic col·lectiu com ho fan els 18 municipis pertanyents a la primera corona metropolitana.

Segons recull la sentència, l'AMB va incórrer en discriminació a l'hora de decidir quins municipis es cobra o no el tribut metropolità. El tribunal dóna per bo, així, els arguments de la part recurrent, que va denunciar un trencament del principi d'igualtat . En anar el tribut metropolità lligat a l'IBI, cal gravar els béns immobles ubicats a tot el territori de l'àrea metropolitana.

Per contra, desestima els arguments de l'AMB en entendre que per més que els 18 municipis exclosos del pagament del tribut metropolità el 2018 no rebessin llavors un nivell de serveis de transport públic equiparable a la resta de l'àrea metropolitana, no justifica que se'ls eximeixi aquests municipis del pagament del tribut, ja que més enllà de costejar el transport públic, serveix per prestar altres serveis en matèria d'urbanisme, aigües, residus, medi ambient, infraestructures d'interès metropolità, desenvolupament econòmic i social i cohesió social i territorial , així com l'ordenació i la intervenció administrativa del taxi, tal com recull la sentència .

Encara que la sentència no fa referència a efectes retroactius, s'estima que les arques de l'AMB, si no hagués aplicat l'exempció el 2018 del pagament del tribut metropolità als 18 municipis de l'AMB que aleshores formaven part de la segona corona metropolitana, podria haver recaptat uns 17 milions d'euros de més per aquest concepte tributari.

EN QUÈ CONSISTEIX AQUEST TRIBUT METROPOLITÀ?

El Tribut metropolità és segons indica la pròpia AMB és un recàrrec desplegat a l'Ordenança fiscal reguladora del tribut metropolità carregat sobre la propietat de béns immobles.

És un tribut directe, de caràcter real, que grava el valor dels béns immobles de naturalesa urbana o de característiques especials, que fins ara s'ha exigit exclusivament durant els darrers tres anys als municipis de la primera corona metropolitana o zona tarifària. .

L'import es dedica a l'àmbit mediambiental contribuint a la preservació d'espais naturals com la serra de Collserola, així com a les actuacions de recuperació i regeneració dels rius Besòs i Llobregat, la gestió i el manteniment dels 30 km de platges metropolitanes entre Castelldefels i Montgat, i al manteniment integral de la xarxa de 31 parcs metropolitans i de les rondes de Barcelona com a element bàsic de la xarxa viària metropolitana.

En matèria de mobilitat ha fet possible un transport públic de qualitat i una mobilitat més sostenible, fent de l'àrea metropolitana un espai més habitable i adaptat a les persones, amb una xarxa de metro i autobusos d'àmplia cobertura territorial i horària, fiable i de elevada freqüència.

La base imposable de l'impost és el valor cadastral (suma del valor del sòl i de la construcció) del bé immoble que es grava. Aquest valor el fixa el Ministeri d'Hisenda a partir de les dades que consten al cadastre immobiliari; és diferent del que figura a l'escriptura o el que ha pagat el comprador. L'Ordenança fiscal reguladora estableix el tipus impositiu, les reduccions i les bonificacions corresponents.

Seguirem informant...