Exteriors treu de l'oblit 18 funcionaris que van salvar les vides de 8.000 jueus durant l'Holocaust
Dirigida per l'expert en temes sobre els jueus al segle XX i vicepresident de la consultora de Comunicació ACH, José Antonio Lisbona, els resultats d'aquest treball s'exhibeixen des d'aquest dijous en el Palau de Santa Creu, que acull l'exposició 'Més enllà de l'haver de', inaugurada pel ministre d'Afers exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, impulsor de la iniciativa.
La investigació ha analitzat l'actuació de més de 125 funcionaris del Servei Exterior espanyol durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i ha identificat a 18 als quals es pot considerar "herois o salvadors", les intervencions dels quals, realitzades amb la màxima discreció doncs posaven en risc la seva carrera i la seva pròpia vida i la dels seus familiars, han romàs "injustament" en l'anonimat, ha explicat a la premsa Lisbona.
Entre les moltes històries sobre les quals llança llum la investigació, Lisbona ha destacat, entre unes altres, la que va protagonitzar el cònsol general d'Espanya a París Bernardo Rolland i de Miota, qui, a l'octubre de 1940 es va oposar a aplicar les ordenances antisemites de l'administració militar alemanya sobre els ciutadans espanyols d'origen jueu.
Amb la màxima discreció, va aconseguir repatriar a Espanya a 126 jueus, en ocasions en vagons reservats a Falange als trens que setmanalment sortien des de París. En aquest grup figurava Daniel Carasso, propietari llavors de Danone. La seva germana Flora, en canvi, va ser deportada a Auschwitz, doncs en casar-se amb un grec havia perdut la seva nacionalitat espanyola.
EL RESCAT D'UN FUTUR PRIMER MINISTRE
El fill del pintor basc Ignacio Zuloaga, Antonio Zuloaga Dethomas, és un altre d'aquests 18 herois. Com a agregat de premsa en l'Ambaixada a París i Vichy, va col·laborar amb la Resistència i va facilitar la fugida a Espanya de nombrosos resistents i de prominents jueus francesos, entre ells René Mayer, que va ser primer ministre de França en 1953.
Alguns d'aquests herois van sofrir represàlies per la seva defensa dels jueus. Aquest va ser el cas de Julio Palencia i Alvarez-Tubau, ministre en l'Ambaixada a Sofia, i qui va adoptar als dos fills del sefardita León Arié, després que fos executat. Aquesta actuació humanitària li va valer l'expulsió del país després de ser declarat 'persona senar grata' pel Govern búlgar.
També va ser castigat Eduardo Propper i de Carreró, que després de lliurar 2.000 visats des del Consolat a Bordeus -segons estimacions de Lisbona, doncs els llibres de registre del Consolat van desaparèixer-- el ministre Ramón Serrano li envia al Consolat de Larraix, al Marroc.
Lisbona, que ja va començar a investigar sobre aquest tema allà pels anys 80, ha treballat en aquests dos últims anys amb documentació del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació, però també amb papers que pertanyen a les famílies d'aquests funcionaris. Molta d'aquesta documentació estava guardada en el Ministeri en carpetes on es podia llegir 'No prestar als investigadors'.
L'investigador explica que aquestes anotacions les va fer el règim franquista, que, per intentar apropar-se a Occident, "va crear el mite" que la salvació de jueus havia estat una operació dirigida per Franco, quan en realitat va correspondre a un comportament individual d'aquests professionals, en ocasions contravenint ordres del seu Govern.
L'AVI I BESAVI DE GALLARDÓN
Entre aquest grup d'herois figuren l'avi i besavi de l'exministre de Justícia i exalcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, que ha assistit a la inauguració de l'exposició. El seu besavi, José Rojas i Moreno, comte de Casa Rojas, també va salvar la vida i els béns de desenes de jueus espanyols des de l'Ambaixada a Bucarest, on va comptar amb el suport del seu fill, que treballava com a agregat comercial. Rojas i Moreno va aconseguir, gràcies als seus contactes amb les autoritats romaneses, que no s'apliquessin les lleis antisemites als 110 jueus espanyols que vivien en aquest país.
La investigació també s'estén més enllà de l'Holocaust per posar en valor, per exemple, l'actuació de l'ambaixador d'Espanya al Caire entre 1966 i 1972, Angel Sagaz Zubelzu, que va aconseguir treure d'Egipte a més d'1.500 jueus. D'entre ells, 620 van ser alliberats de presons o camps de concentració. O la més recent operació per evacuar de Bòsnia en el 92 a 247 jueus.
En la inauguració de l'exposició, el ministre García-Margallo ha demanat que el "exemple" d'aquests funcionaris ens serveixi de "font d'inspiració" en un moment en què la societat espanyola està "àvida de referents morals".
A l'acte han assistit l'ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, que s'ha mostrat molt satisfet amb l'exposició; el president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Isaac Querub; el president honorari de l'Aliança Internacional per a la Memòria de l'Holocaust, Yehuda*Bauer, i familiars dels funcionaris reconeguts en aquest treball.
El fill del diplomàtic Angel Sanz Briz -que va concedir fins a 300 salconduits a jueus d'origen sefardí com a encarregat de negocis a Budapest--, Juan Carlos Sanz, ha agraït el treball de recerca i l'organització de l'exposició perquè, ha dit, "ajuda a no oblidar". "Als seus familiars ens satisfà que se'ls recordi i inspirin a uns altres a seguir el seu exemple en conflictes internacionals on les persones segueixen sent perseguides", ha assenyalat.
Escriu el teu comentari