El Suprem condemna tres persones per destripar una bandera d'Espanya a la Universitat Autònoma de Barcelona

La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha condemnat tres persones a penes de multa d'entre 1.920 i 2.160 euros per un delicte d'ultratge a la bandera ja que a l'abril del 2016, a la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona i davant la presència de nombroses persones, van agafar una bandera d'Espanya de la carpa de l'associació Societat Civil Catalana, la van trencar en dos trossos i els van deixar a terra.

La façana del Tribunal Suprem @ep

L'alt tribunal destaca a la seva sentència, que els acusats no poden al·legar actuar emparats per la llibertat d'expressió perquè precisament estaven negant aquesta llibertat als altres , i adverteix que "intolerància violenta" i "dret a la crítica" no són la mateixa cosa ".

El Suprem estima així un recurs de la Fiscalia, a la qual es va adherir Societat Civil Catalana, contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, que va absoldre els acusats. El TS reposa així la sentència inicial del Jutjat Penal número 2 de Sabadell, que va apreciar la comissió del delicte d'ultratge a la bandera, i confirma les penes que va imposar.

UN ACTE AMB PUBLICITAT

L'alt tribunal comença afirmant que el fet d'"esquinçar en dos la bandera d'Espanya" deixant-la tirada a terra en una universitat, en un acte amb publicitat, conté l'element normatiu que exigeix l'article 543 del Codi Penal, que diu textualment: "Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos".

Afegeix que l'acció violenta enjudiciada, "lluny de significar una manifestació que flueix del dret a la llibertat d'expressió (dret a la crítica), atenta, per contra, frontalment contra el símbol que enarbora una associació que concorre pacíficament a aquesta trobada cívica , en una plaça universitària, on els valors democràtics tenen, com a símbol de convivència, el valor afegit que li proporciona aquesta institució”.

Els magistrats destaquen que no pot ser presa com a referència la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del març del 2018 que va analitzar un cas sobre la crema de fotos del rei en un acte independentista a Girona. El TS indica que els fets no guarden analogia, el delicte aplicat va ser diferent (allà va ser el d'ofenses i injúries al Rei), i el context també, ja que un era un acte al recinte universitari.

A més, recorda el tribunal que en el cas de l'Autònoma es tracta d'una ofensa a un símbol nacional, com és la bandera d'Espanya , cosa que seria igual si es tractés de les banderes de les comunitats autònomes, ja que -destaca la sentència -- el Codi Penal no distingeix ni en la descripció típica, ni en l'assignació del retret penal, per això és tan punible una acció com l'altra.

"El que fan els acusats és cometre un acte contra la llibertat d'expressió, contra la llibertat ideològica, i qui així es condueix no pot al·legar allò que està negant, precisament la llibertat dels altres per onejar la bandera que és símbol d'Espanya, i, en conseqüència, signe representatiu de tots els espanyols", argumenta la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Julián Sánchez Melgar.

El Suprem, que es recolza en la doctrina del Tribunal Constitucional, incideix que els acusats van atemptar contra símbols "que ostenten els que pacíficament concorren a la festa cívica representativa de la democràcia, arrabassant-los l'emblema, per, a continuació, davant d'una munió, trencar-lo i llençar-lo a terra.

EL LLOC ESCOLLIT: ESCENARI DE CONCÒRDIA

Per aquest motiu, creuen que l'acció que van dur a terme els acusats no estava emparada per la llibertat d'expressió, ja que aquesta té un límit exprés "en el respecte a la llibertat d'expressió del contrari" . Recordeu que el TEDH nega l'empara quan es tracta d'un discurs l'odi, un terme que inclou "totes les formes d'expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme o altres formes d'odi basades en la intolerància".

Considera el tribunal que la singularitat del cas resideix al lloc on es produeixen els fets, i en el context on s'emmarca, com a acte públic, “precisament allunyat de qualsevol signe d'intolerància, sinó precisament en un escenari de concòrdia entre les diverses ideologies que hi confluïen".

"Ens trobem en el marc de la celebració de la democràcia, on concorren diferents associacions cíviques i partits polítics, en un ambient festiu que no es pot titllar sinó d'un acte clarament pluralista i, a més, pacífic. En aquest context és on els acusats , mitjançant un palès acte coactiu, arrabassen la bandera espanyola que es trobava en una associació cívica, per, de forma pública, davant la concurrència de nombroses persones", fer-se amb aquest emblema i rajar-ho en dos.

VOT PARTICULAR DISCREPANT

La sentència ha comptat amb el vot discrepant del magistrat Javier Hernández perquè considera que la conducta no encaixa en el delicte d'ultratge a la bandera, encara que també rebutja que estiguessin emparats per la llibertat d'expressió.

Així, conclou que l'espai de tipicitat d'aquest delicte hauria de limitar-se a accions d'ultratge que recaiguin sobre símbols que exerceixen una clara i normativa funció representativa en els termes que precisa la Llei que regula l'ús de la bandera, “doncs és la funció en aquests contextos públics i oficials la que atorga, sense interferències, el valor de la representativitat col·lectiva”.

Aquest magistrat explica que els fets no es poden requalificar i que el recurs ha d'acotar-se al delicte tipificat pel jutge penal com d'ultratge a la bandera encara que considera encertat que l'Audiència Provincial de manera explícita apuntés altres il·lícits penals que no es poden analitzar al recurs de cassació.

El vot afegeix no obstant que, amb la seva conducta "propera al més nu matonisme ideològic, propi de moviments totalitaris", els acusats van limitar greument el dret a la llibertat ideològica i d'expressió d'aquells que pacíficament exhibien la bandera que finalment va resultar rajada.

Al fil, analitza el delicte d'ultratge a la bandera i la jurisprudència constitucional i conclou en la necessitat d'una interpretació molt estricta que neutralitzi tot risc de càstig a la no adhesió.

El vot explica que no qualsevol conducta expressiva de rebuig als símbols d'Espanya o de les seves comunitats autònomes poden merèixer sanció penal, perquè no totes ni de bon tros reuneixen la mínima taxa d'idoneïtat per lesionar el bé jurídic protegit per l'article 543 CP.