Interpol envia una comunicació "molt urgent" a Madrid per detenir diversos exministres franquistes
Així ho exposa en un escrit amb data del 4 de novembre, recollit per Europa Press, presentat davant el jutjat del que és titular María Servini de Cobria en el qual li demana totes les dades identificatives dels imputats com a requisit "indispensable" per al cas d'emetre una ordre de captura internacional i evitar detenir a persones amb el seu mateix nom, "casos d'homonímia", diu.
Aquesta informació permetrà a Interpol fer extensiva la mesura de la detenció a totes les policies dels països membres de l'Organització Internacional de Policia Criminal OIPC-Interpol per al supòsit que els imputats es trobin fos de les fronteres espanyoles.
No obstant això, dins del mercat de la cooperació policial internacional existent amb els col·legues espanyols, Interpol Argentina ja ha reclamat que proporcionin la totalitat dels registres filiatorios que posseeixin sobre els investigats per crims de lesa humanitat.
La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), personada en la causa oberta a Buenos Aires, ha explicat que una vegada cursada i rebuda l'ordre de detenció preventiva per part de les autoritats competents, les Forces de Seguretat hauran de procedir a la detenció dels reclamats per posar-los a la disposició del Jutjat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional que estigui de guàrdia en un termini no superior a les 24 hores.
L'organització, que al·ludeix a l'article 8 de la llei 4/1985 d'Extradició Passiva espanyola, afegeix que l'Audiència Nacional podrà ordenar la presó provisional, la seva llibertat o mesures cautelars, com a visites periòdiques a un jutjat, ertirada del passaport o prestació de fiança, entre unes altres.
El Jutjat espanyol haurà de després comunicar la seva decisió al Jutjat Nacional en el Criminal i Correccional Federal nombre 1 de Buenos Aires, que pot sol·licitar l'extradició en el termini que determini. En cas d'ordenar una detenció preventiva, aquesta no pot perllongar-se més enllà de quaranta dies si dins d'aquest termini no es presenta la sol·licitud d'extradició, segons CEAQUA.
Aquestes disposicions coincideixen amb l'establert en l'article 24 del Tractat Bilateral d'Extradició i Assistència Jurídica en matèria penal subscrit a Buenos Aires el 3 de març de 1987 entre el Regne d'Espanya i la República Argentina.
La jutge Servini va imputar i va ordenar detenir recentment a una vintena de persones per crims del franquisme, encara que una d'elles l'ex ministre Antonio Barrera d'Irimo va morir recentment i per tant s'ha extingit qualsevol acció penal.
EXMINISTRES, EXPOLICÍAS I EXJUECES ACUSATS
La magistrada imputa a Martín Villa (ministre de Governació entre 1976 i 1979), a Utrera Molina, que és sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, a altres polítics de la dictadura, exmembres de les Forces Armades, exjutges i fins a un antic ginecòleg.
Entre els polítics, es troben els ex ministres Antonio Carro Martínez (ministre des de 1974 a 1975), Licinio de la Font (vicepresident del Govern entre 1974 i 1975), José María Sánchez Ventura (ministre a l'últim govern franquista), Alfonso Osorio García (ministre de presidència entre 1975 i 1976) i Antonio Barrera d'Irimo, qui va morir el setembre passat.
En concret, acusa a Utrera Molina, Licino de la Font, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich en 1974. La germana de l'últim condemnat en el garrot vil a Espanya és una de les querellants de la causa.
A Rodolfo Martín Villa el considera responsable de la repressió d'una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març de 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors i va haver-hi més de cent ferits molts d'ells per armes de foc.
A l'ex ministre de Presidència Antonio Carro li acusa de convalidar la sentència de mort de Puig Antich i dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre d'1.975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en les quals van ser executats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Parets Manot, i Ángel Otaegui Echeverría.
Contra Sánchez Ventura es dirigeix per haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista, igual que contra Fernándo Suárez, mentre que Osorio està acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vitòria.
A més d'aquests càrrecs polítics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jurídic de l'Exèrcit o un mèdic ginecòleg acusat de substracció de menors.
A petició de la Fiscalia, ha imputat a Antonio Troncoso (coronel auditor del Cos Jurídic Militar), Carlos Rei (antic capità auditor del cos jurídic de l'Exèrcit) i a antics membres de les Forces Armades, Jesús Quintana, Jesús González, Ricardo Algar, Félix Criat, Pascual Honrat, Jesús Martínez, Benjamí Solsona i Atilano del Valle.
A més, imputa a Abelardo García, denunciat pel cas de Flor Díaz Carrasco qui busca al seu germà desaparegut a l'Hospital Municipal de la Línia de la Concepció el 6 de novembre de 1967 on treballava com a mèdic ginecòleg.
DEFENSA LA JURISDICCIÓ D'ARGENTINA
La magistrada recorda que l'Audiència Nacional va rebutjar extraditar a l'expolicía Antonio González Pacheco 'Billy el nen' i a l'excapitán de la Guàrdia Civil Jesús Nines per estar prescrits els seus delictes i que nombrosos jutjats espanyols han arxivat aquest tipus de casos.
Servini, que va viatjar el maig passat a Espanya per interrogar a víctimes i visitar diferents institucions, al·lega que Argentina és competent per conèixer d'aquesta querella criminal i emmarca els fets en crims de lesa humanitat.
"En el terreny dels crims de dret internacional, l'extraterritorialitat equipara i encara desplaça a la territorialitat com a base per a l'exercici jurisdiccional", diu Servini, que defensa la jurisdicció per part dels tribunals argentins i al·ludeix a la Convenció contra la Tortura i la Convenció Interamericana sobre desaparició forçada de persones.
El cas té el seu origen en la denúncia interposada a l'abril de 2010 per múltiples víctimes i els seus familiars agrupats en la Coordinadora CEAQUA en entendre que els crims ocorreguts des del 17 de juliol de 1936 constituïen un pla sistemàtic i planificat de "aterrorizar a espanyols" per la seva ideologia i de substracció de menors.
Escriu el teu comentari