Un estudi determina que l'esperança de vida mundial ha baixat dos anys des del cóvid

Una infermera de HM Hospitals en imatges de fitxer @ep

Un nou estudi del Centre de Recerca Demogràfica de Califòrnia (Estats Units) adverteix d'un descens de dos anys de l'esperança de vida mundial el 2021 , en comparació del que hauria d'haver estat sense l'impacte de la Covid-19.

Es tracta de l' estudi 'Global and National Declines in Life Expectancy: An End-of-2021 Assessment', l'autor del qual és Patrick Heuveline , professor de sociologia i director associat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (Estats Units) i s'ha publicat a 'Population and Development Review', una revista del 'Population Council'.

Del 1950 al 2019, els descensos de la mortalitat van ser escassos i localitzats; es van veure compensats amb escreix pels augments de la mortalitat en altres llocs. El descens del 2019 al 2020, estimat en aquest estudi en 0,92 anys, va ser el primer descens des del 1950, el primer any en què les Nacions Unides van calcular l'esperança de vida al món.

Tot i que algunes investigacions han analitzat l'impacte de Covid-19 en l'esperança de vida nacional, sobretot a Europa Occidental i als Estats Units, aquest és el primer estudi publicat que l'analitza a nivell mundial . Al descens del 2019-2020, el va seguir un altre de 0,72 anys entre el 2020 i el 2021. No obstant això, l'esperança de vida mundial va semblar estabilitzar-se a finals del 2021.

"Tot i així, l' esperança de vida mundial era dos anys menor el 2021 del que hauria d'haver estat en absència de Covid-19 ", diu Heuveline. La investigació també dóna llum sobre l'efecte de Covid-19 en l'esperança de vida en països on la malaltia ha rebut relativament poca atenció.

Una voluntària de la Creu Roja administrant una vacuna. Imatges d'arxiu @ep

Les dades encara no permeten una aproximació fiable a gairebé la meitat de les nacions del món, però les estimacions indiquen que l'impacte de la Covid-19 ha estat més gran a diversos països asiàtics i africans (Egipte, Índia, Kazakhstan, Líban, Filipines, Sud-àfrica i Tunísia) que a països àmpliament estudiats d'Europa occidental (per exemple, Itàlia, Espanya o el Regne Unit).

"Aquests resultats posen de manifest un desequilibri geogràfic entre la disponibilitat i la qualitat de les dades sobre l´excés de mortalitat i l´impacte de la pandèmia", conclou Heuveline.