El Tribunal de Justícia de la Unió Europea presentarà al juliol les seves conclusions sobre les euroordres de Llarena

El magistrat del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, en imatges d'arxiu @ep

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour , ha anunciat aquest dimarts que presentarà les seves conclusions sobre l'abast de les euroordres presentades pel magistrat del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, el proper 14 de juliol.

L'advocat francès ha confirmat la data després d'una vista d'unes sis hores en què la Gran Sala del TJUE ha examinat en profunditat la qüestió prejudicial remesa per Llarena per determinar el marge que té Bèlgica per rebutjar les peticions de lliurament que va dictar contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i diversos exconsellers per la seva implicació en el 'procés'.

De la Tour, que elaborarà un dictamen no vinculant però que en la majoria de casos serveix d'orientació per a la sentència final, ha centrat les preguntes a la defensa dels líders independentistes , als representants d'Espanya i de la Comissió Europea a dirimir la qüestió de la vulneració de drets i com es verifica el risc que corre una persona de no tenir un judici just, principal argument de la defensa de Puigdemont i dels exconsellers.

Tot després que durant la vista la Comissió Europea hagi avalat l'emissió de les euroordres i, en general, s'hagi alineat amb Espanya, en assegurar que el país no registra problemes sistèmics. Julio Baquero, del Servei Jurídic de la Comissió Europea, ha sostingut que Espanya no pateix "deficiències sistèmiques", per la qual cosa no cal al·legar risc de vulneració de drets.

Segons Brussel·les, primer s'haurien de provar les fallades generals del sistema espanyol i després les conseqüències concretes per a cada cas. Barquero també ha donat suport a l'actuació de Llarena de demanar diferents ordres de lliurament pel mateix cas, en entendre que és legítim si un canvi de les circumstàncies de dret provoca un diferent "paisatge jurídic".

Diversos jutges del TJUE s'han preocupat per aquesta qüestió , cas del xipriota Constantinos Lycourgos, que ha preguntat com es mesura aquest risc o de la italiana Lucia Rossi que ha assenyalat que li sembla "perillós" només estudiar els casos de violacions de drets individuals només en cas que el sistema experimenti errors generals.

POSA EN XAC EL SISTEMA D'EUROORDENS

En representació d'Espanya, l'advocada de l'Estat Andrea Gavel ha argumentat que la deficiència per rebutjar una petició de lliurament ha de ser generalitzada, "perquè una falla puntual se salva amb els mecanismes del mateix sistema" i ha recalcat que cal demostrar el risc real que les vulneracions es materialitzin en cas de lliurament.

Igualment, ha descartat que l'opinió del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries (WGAD) , que addueix la defensa dels líders independentistes, representi "un element suficient per considerar acreditat la vulneració d'un dret fonamental".

Gavela ha avisat davant els jutges europeus que amb aquest cas "està en joc que una situació excepcional s'aquil·la i faci inoperant l'eina" de les euroordres.

L'instructor del 'procés' va acudir fa un any al Tribunal europeu, amb el suport de la Fiscalia, perquè determinés les raons per les quals es pot emetre i, sobretot, rebutjar una ordre de detenció i entrega europea.

COMPETÈNCIA DE LLARENA

Un altre dels temes sobre la taula del TJUE és si els jutges belgues poden qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre l'euroordre i negar una extradició basant-s'hi.

Per aquest assumpte ha preguntat el mateix president del TJUE, Koen Lenaerts , que s'ha preocupat per saber si el recurs de la defensa de Puig contra Llarena es troba al Constitucional espanyol i s'esgotarà la via legal, clau per posar fi al debat sobre la competència.

A la primera intervenció del matí, el fiscal del Tribunal Suprem, Fidel Cadena , ha considerat "il·lògic i absurd" que Bèlgica qüestioni la competència de Llarena d'emetre les euroordres, després d'explicar que això suposaria que el país receptor d'una petició d'extradició controleu les normes processals del país emissor.

Ha recordat que tant el Suprem com el Constitucional a Espanya ja van indicar que Llarena era competent per demanar el lliurament a Bèlgica i per això “no hi pot haver dubte”.

Carles Puigdemont durant l'Acte del Consell de la República a Perpinyà (2020) @ep

ÚS POLÍTIC DE LES EUROORDENS

Per la seva banda, la defensa de l'exconseller Lluis Puig i de l' expresident de la Genetalitat Carles Puigdemont, ha acusat Llarena d'usar les euroordres de forma política i de cercar empresonar els líders independentistes "sense judici, durant mesos i anys" impedint-los fer la seva activitat parlamentària.

Gonzalo Boye ha afirmat que els líders independentistes pateixen una "persecució infame" per motius polítics. " Els meus representats no tenen garanties de tenir un judici just a Espanya. Això ha d'acabar i ha d'acabar aquí", ha dit als jutges europeus.

Així, el lletrat ha exposat que els seus defensats s'han enfrontat a tres peticions de lliurament pels mateixos fets. "Llarena ha anat emetent i retirant les euroordres per motius estratègics i polítics. Això suscita dubtes sobre el dret de llibertat i lliure circulació", ha defensat.

La defensa de l'eurodiputada Clara Ponsatí ha sostingut que Llarena busca fer servir el TJUE com una Cambra de Cassació en el cas de Puig, l'entrega del qual a Espanya va ser rebutjada en ferm i és "definitiva i inapel·lable".

Carles Puigdemont i Clara Ponsatí al Parlament Europeu, imatges d'arxiu @ep

Per Isabel Elbal la pregunta al TJUE sobre una decisió judicial en ferm "desnaturalitza" el procés de la qüestió prejudicial. "Qualsevol motiu de denegació podria ser invocat per l´ordre d´emissió i ser això una Cambra d´apel·lacions intraeuropea", ha argumentat.

Mentrestant, Andreu van den Eynde , advocat de la dirigent d'ERC Marta Rovira , ha lamentat que el Suprem "desitja" sentències del TJUE, després de recordar que no va donar efecte a la decisió sobre la condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras, i ha criticat que la exconsellera Meritxell Serret serà jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya malgrat estar en la mateixa situació que Puig, a qui reclama el Suprem.