L'aigua, protagonista de “Luzía”, el primer espectacle de Cirque du Soleil després de la pandèmia

Una trapezista del Cirque du Soleil @PabloDalmases

Tot és magnificent a Cirque du Soleil , una nova forma d'espectacle circense concebuda al Canadà i que torna a rodar per tot el món després de dos anys de parèntesi obligat per culpa de la pandèmia.

Temps que, tot i això, no ha estat del tot inútil, ja que ha servit per concebre i muntar nous espectacles que comencen el seu itinerari internacional a mesura que es va recuperant la normalitat.

I ha estat l'Hospitalet de Llobregat la primera ciutat del continent europeu a què ha correspost el privilegi de poder gaudir del primer espectacle estrenat després d'aquest parèntesi. Es titula “Luzía” i, segons ens expliquen, es contextualitza en un ambient mexicà, cosa que queda força explícita en alguns detalls del decorat i, sobretot, en les intervencions de la cantant. Però al nostre parer diríem que el veritable protagonista és l'aigua, incorporada per Cirque du Soleil a l'escenografia per primera vegada a la seva història.

Una cortina de pluja de 6.000 litres que apareix i desapareix com per art d'ensalm, en forma en columnes o teló complet, i sobre la qual es projecten imatges lluminoses suggerents. En algun moment l'aigua deixa de caure, però es transforma en un estany circular situat al bell mig de la pista.

Carpa del Cirque du Soleil @PabloDalmases

Aquest nou element escenogràfic ha exigit el muntatge d'una complexa infraestructura (el cabal arriba d'un tanc exterior de 2.500 litres, a 27 graus, convenientment purificada i reutilitzada constantment) i obliga els artistes a executar les seves especialitats amb un factor sobrevingut que exigeix sense dubta una dificultat addicional.

A “Luzía” hi ha un calidoscopi divers d'especialitats circenses. Així les corretges aèries de Benjamí, els gronxadors russos en què es mou Okasana, els salts a través de cèrcols que s'executen sobre una catifa movible, la roda de Cyr sota la pluja. No hi falten els jocs malabars, ni el funambulisme en corda fluixa, tampoc el pallasso, que a Cirque du Soleil fuig de l'estereotip clown-august i que interpreta amb mestratge Eric.

I, en fi, el contorsionista Alexei deixa sense alè el públic quan enreda i desembolica totes les articulacions del seu cos i doblega la seva mateixa columna vertebral en un exercici que el fa semblar com a posseïdor d'ossos de goma.

Vam estar sota la carpa de l'Hospitalet un dia feiner i, malgrat això, les 2.600 localitats estaven pràcticament ocupades al complet amb públic adult i, per descomptat, també amb nens, que va semblar que gaudien de valent.

Tot i això, sempre hem opinat que qualsevol espectacle circense, però molt encara els de Cirque du Soleil, només poden ser gaudits en tota la seva intensitat per un públic adult i sensible, capaç d'admirar tant la destresa, exigència, esforç i sacrifici que exigeixen cadascuna de les especialitats acrobàtiques, com la bellesa dels moviments i la posada en escena i, més encara, la poesia visual implícita en conjunt i en cadascun dels detalls.

Amb “Luzía” no només reprèn el seu itinerari nòmada europeu el Cirque du Soleil, sinó que l'espectacle més longeu de l'espècie humana demostra la plena vigència i l'irresistible atractiu de la seva singladura mil·lenària.