El Broadway musical dels seixanta a El Maldà
Les noies i els nois casadors observen des de la rereguarda, mentre els seus grans tendeixen les xarxes i fan veure que escolten com la més gran de la família amfitriona interpreta unes peces al piano i la petita, en edat de merèixer, les canta amb la seva veu caramel·lada i adolescent.
Actrius del musical "Hi ha d'haver una vida fora d'aquí" @PabloDalmases
Podria ser el saló de rebre d'una casa burgesa barcelonina del segle XIX , on la família principal atén una tarda a la setmana familiars a amics a la tarda per conversar, xafardejar i teixir festejos amb el dolç acompanyament d'un piano, mentre es dóna bon compte de la tradicional merendola a base de xocolata amb mojicones.
Les noies i els nois casadors observen des de la rereguarda, mentre els seus grans tendeixen les xarxes i fan veure que escolten com la més gran de la família amfitriona interpreta unes peces al piano i la petita, en edat de merèixer, les canta amb la seva veu caramel·lada i adolescent.
Tal hauria pogut passar en alguns dels pisos de la planta principal de qualsevol dels edificis del carrer del Pino i així ens ho imaginem quan assistim a la funció del musical “Hi ha d'haver una vida fora d'aquí” a El Maldà.
És clar que la sala familiar obre ara les portes a un públic indiscriminat i ja no se serveix berenar, perquè s'ha convertit en un petit teatre. Tampco hi ha xocolata amb crostons, però sí piano i cançons amb què es recrea el Broadway magnificent , imaginatiu i divertit dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat.
Diu Xavier Casán, director del muntatge i autor de la selecció musical en què es reflecteix com “el paper de la dona iniciava un procés d'empoderament imparable adquirint un paper que per a les seves pròpies protagonistes ja era incòmode i que, si el veiem des de la nostra realitat en aquella època del tardofranquisme, també resultava impensable”.
S'han seleccionat una vintena de temes procedents de musicals (Oliver, Hello, Dolly!, Funny Girl, Hair, Sweet charity, Pippino Follies, Irma la dolça amb música de Marguerite Monnot), Anyone can whistle, Raunch, Everybody says dont o la cançó I'll never fallin love again, que pertany al musical Promises, entre d'altres; força d'elles difoses gràcies a la seva versió cinematogràfica i en tot cas amb arranjaments d'Adriana Cabiró.
Escriu el teu comentari