França torna a les urnes aquest diumenge: les claus d'unes eleccions que marcaran el futur d'Europa

França afronta aquest diumenge unes eleccions que marcaran el seu futur polític --i en gran mesura el d'Europa-- durant els propers anys. Serà la primera parada d?un procés electoral més ampli que arriba precedit d?un auge sense precedents de la ultradreta il?ofensiva militar llançada per Rússia sobre Ucraïna a finals de febrer.

La primera volta dels comicis presidencials enfronta l'actual llogater de l'Elisi, Emmanuel Macron , amb una terna de més d'una desena de candidats. En aquest grup sobresurten tres aspirants a la dreta de l'espectre polític --Marine Le Pen (Agrupació Nacional), Éric Zemmour (Reconquesta) i Valérie Pecresse (Els Republicans)-- i, en menor mesura, un esquerranista --Jean-Luc Mélenchon (França Insubmisa)--.

Macron ja no és el nouvingut que el 2017 va fer saltar pels aires als partits tradicionals amb un moviment de nou encuny , La República a Marxa, que fet i fet acabaria dominant també l'àmbit parlamentari. Ara es presenta amb l'aval dels cinc anys transcorreguts i amb el missatge que queden coses per fer, erigint-se fins i tot com a líder també dins de la UE.

Emmanuel Macron en campanya @ep

L'anunci de la seva candidatura, de fet, es va veure endarrerit primer per la pandèmia de COVID-19 i després per l'inici de la guerra d'Ucraïna, de manera que no va arribar fins unes hores abans del tancament del termini. Els seus missatges clars contra Moscou i els seus esforços mediadors semblen haver agradat gran part de l'electorat, una mena d''efecte bandera' que arrossega els votants a posicionar-se del costat del líder en temps de crisi.

L'ULTRADRETA, PROTAGONISTA

Els sondejos el situen com a favorit, però el sistema electoral francès no permet donar res per fet. Així, tret de sorpreses, Macron s'imposarà a la primera volta , ja que té una intenció de vot consolidada per sobre fins i tot del 25%, però queda per saber qui l'acompanyarà a les paperetes dues setmanes més tard, el 24 d'abril.

Le Pen, que ja va aconseguir l'anhelat cara a cara amb Macron als comicis del 2017, és 'a priori' la candidata més ben posicionada. Tampoc és una nouvinguda i ha suggerit que aquest serà el seu últim intent per assolir l'Elisi, i per això espera treure partit d'un electorat aparentment més escorat a posicions de dretes i d'una esquerra desdibuixada amenaçada per l'abstenció.

Un cop abandonades posicions radicals com la sortida de la UE i de l'euro, el seu desafiament principal a l'hora de millorar la seva imatge durant aquests últims mesos ha consistit a desfer-se de l'ombra del president rus, Vladimir Putin, que ha passat de ser el seu aliat confés a l'elefant a l'habitació. Agrupació Nacional va destruir milers de fullets per una imatge de Le Pen i Putin junts, estrenyent-se la mà.

Le Pen s'ha consolidat als sondejos com a segona opció després d'una fase inicial en què es va veure afectada directament per la irrupció de l'huracà Zemmour. Aquest periodista bregat en tertúlies a cop de polèmiques aspira a governar amb un programa més escorat encara a la dreta que el de Le Pen, fet que ha contribuït fins i tot a suavitzar la imatge d'aquesta última.

Zemmour ja va deixar clar en anunciar la seva candidatura que volia "salvar" França a l'estil dels grans dirigents històrics i entre els seus missatges s'han colat declaracions xenòfobes que, segons Macron, han contribuït a generar una mena de "tàndem" de l'extrema dreta a una França on tot pot passar ara.

ELS ALTRES CANDIDATS

La llista de presidenciables inclou també el nom de Valérie Pécresse , presidenta de la regió d'Illa de França i vencedora d'un procés de primàries amb què Els Republicans van aconseguir mobilitzar un centredreta que va passar de governar el país fins al 2012 a una travessia pel desert que ha aconseguit suportar pel pes que encara ostenta a nivell regional i local.

Pécresse ha perdut una mica de manxa en aquest tram final de campanya, però els sondejos la veuen com una candidata amb opcions viables de derrotar Macron en cas de passar a la segona volta, en vista que l'actual president no podria argumentar que ell és l?opció d?Estat davant hipotètics rivals més radicals com Le Pen o Zemmour.

Mélenchon , per la seva banda, torna a concórrer a una carrera presidencial amb l'objectiu de donar la sorpresa i arrossegar el vot útil de l'esquerra francesa. No en va, és el candidat d'aquest espectre polític favorit als sondejos, en què l'alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, figura amb percentatges exigus.

Hidalgo ha acusat Macron de donar ales a la ultradreta a la recerca del seu propi benefici, una idea de la qual el president intenta escapolir-se . "La gent tria a primera volta el projecte amb què se sent més proper. El temps del debat i la confrontació projecte a projecte serà a la segona volta", ha declarat aquest divendres a RTL.

PROCÉS ELECTORAL

Els col·legis electorals obriran a la França continental a les 8.00 hores i tancaran a les 19.00 en termes generals. Als territoris d'ultramar, els comicis es convoquen un dia abans, el dissabte 9 d'abril, per evitar que les seves dades retardessin el recompte final a causa de la diferència de fusos horaris i diumenge a la nit ja es puguin saber resultats.

En total, més de 48 milions de persones estan cridades a participar en un procés que marcarà un punt d'inici a la renovació general de les institucions a França. Al juny, el país celebrarà eleccions legislatives, ja aleshores amb Macron en el seu segon mandat o amb un nou president estrenant allotjament a l'Elisi.