Mor Fermín Garcés, el camioner que va plantar cara als etarres que van assassinar Pardines

El guàrdia civil Fermín Garcés. - JUCIL

Fermín Garcés Hualde , l'home que es va enfrontar als etarres que van assassinar el 1968 el guàrdia civil José Antonio Pardines, la primera de les més de 800 víctimes mortals a l'historial sagnant d'ETA, ha mort aquest dimarts, segons fonts de la Guàrdia Civil .

Tenia 39 anys i era camioner de professió quan van passar els fets, el 7 de juny de 1968, en una carretera al seu pas per la localitat guipuscona de Villabona. Va ser llavors quan es va enfrontar a uns desconeguts que acabaven de matar Pardines, de 25 anys.

El terrorista que va disparar era Txabi Etxebarrieta, que va morir hores després a Tolosa en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. L'acompanyava Iñaki Sarasketa, que va ser detingut i condemnat a mort, una pena després commutada per la cadena perpètua fins que va ser beneficiat el 1977 per l'amnistia i va quedar en llibertat. Tots dos etarres es dirigien a Sant Sebastià amb l'objectiu de preparar l'atemptat contra l'inspector de Policia Melitón Pomes, assassinat també dos mesos després que Pardines es creués pel camí.

Garcés desconeixia que eren membres d'una banda terrorista que utilitzava la violència per assolir la independència del País Basc , que aquell seria el primer de molts atemptats o que el terrorisme etarra li tornaria a aguaitar anys després. Va baixar del seu camió, es va encarar amb els terroristes i a continuació va sortir a buscar ajuda.

L'agent Pardines va ser assassinat quan regulava el trànsit en una zona d'obres al costat de l'agent Félix de Diego Martínez, que feia el mateix dos quilòmetres més endavant. Fins a aquest segon guàrdia va arribar Garcés per avisar-lo del que havia passat. ETA també va matar el guàrdia Martínez onze anys després a Irun, quan ja s'havia retirat.

DE CAMIONER A GUÀRDIA CIVIL

Mesos després d'aquella experiència, Garcés va decidir baixar del camió per enrolar-se a la Guàrdia Civil, passant les proves i un procés de formació fins que va ser destinat a Madrid, en concret al Servei de Material Mòbil, on va poder demostrar els seus coneixements com a camioner dedicat al manteniment del parc automobilístic.

Encara que Garcés no va tenir una vida tranquil·la, ja que vivia a la seu de la Direcció General de la Guàrdia Civil, al carrer Guzmán el Bueno de Madrid, quan ETA va posar un cotxe bomba als voltants, el 1988, vint anys després de l'assassinat de Pardines. Van morir un nen de dos anys i un director de llargmetratges de TVE.

Com a membre de l'Institut Armat va ser condecorat amb la medalla al Mèrit de la Guàrdia Civil amb Distintiu Roig per la seva acció el dia de l'assassinat de Pardines, però mai no se li va arribar a lliurar físicament la insígnia. El 2016, 48 anys després, la Benemèrita li va lliurar i li va proporcionar un uniforme nou a la seva mida. Nascut a Navarra, Garcés tenia llavors 87 anys i diversos fills.

Dins la Guàrdia Civil, la figura de Pardines, fill i nét de guàrdies civils, ha estat sempre present al record, especialment entre els membres del Servei d'Informació dedicats a la lluita contra ETA. Precisament amb el seu nom van batejar l'operació amb què es va arrestar una cúpula de la banda desarticulada, el setembre del 2015, a Baigorri (França).