El 3,5% de les famílies de Barcelona comparteixen vivenda però no despeses amb una altra unitat familiar

Baixa el risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població barcelonina

Els percentatges sobre risc de pobresa a Barcelona han millorat respecte a la registrada el 2017 (23,8%) i ara se situa al 21,7%, una xifra que també té diferències segons el territori (a Ciutat Vella és del 44% ia Sarrià-Sant Gervasi de l'11,3%) i que afecta principalment els menors de 0-15 anys, que té una taxa del 27,6%.

Amb tot, la taxa AROPE , que indica el percentatge de persones que estan almenys en una situació per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa (PMS) i en llars de baixa intensitat del treball, ha millorat respecte al 2017, del 28% al 25,8%.

El 3,5% de les famílies de Barcelona comparteixen habitatge però no despeses amb una altra unitat familiar, un fenomen conegut com a multillar , que fa referència als habitatges on cohabiten diferents nuclis de convivència, amb separació d'economies i que ocupen àrees diferents i delimitades de l'habitatge, segons l'Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020.

L'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme la segona edició d'aquesta enquesta, que defineix les característiques sociodemogràfiques dels barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu les condicions materials on viuen les llars i les persones que hi resideixen.

Segons els resultats, el percentatge de famílies que comparteixen habitatge però no despeses amb altres famílies ha crescut un 0,7% respecte del 2017, quan es va registrar un 2,8%, i actualment un 4,7% de la població resideix en habitatges multillar.

A més, els percentatges presenten diferències segons el districte de la ciutat, i Ciutat Vella és la zona que registra un percentatge més alt (8%), seguit de l' Eixample (5), Sarrià-Sant Gervasi (4,5) i Sant Martí (3 ,9) , mentre que Horta-Guinardó (2,7), les Corts i Gràcia (2,6), Sants-Montjuïc (2,3), Nou Barris (2,2) i Sant Andreu (1) registren un percentatge més baix.

En canvi, disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar 27,6% del total de llars el 2017 al 24% actual, i també descendeixen les llars monoparentals (constituïdes per un adult i un o més menors de 25 anys), que passen del 4,9% de ledició anterior al 4,3% actual.

A més, el nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s'ha reduït un 7,2%, passant de 31.903 el 2017 a 29.613 el 2020.

MÉS LLOGUER
Així mateix, han augmentat les llars que viuen de lloguer, que representen el 40,1% davant el 55,8% que tenen la seva vivenda en propietat, mentre que el 2017 eren el 38,2% i el 57,6% respectivament.

Més de tres quartes parts de les llars que viuen de lloguer tenen un contracte a termini i el cost mitjà del lloguer és de 802,3 euros, preu que oscil·la entre els 539 de Nou Barris i els 1.107 de Sarrià-Sant Gervasi.

EMPADRONAMENT I TREBALL
A l'enquesta també es detecta que un 5,1% dels residents no estan empadronats a Barcelona (90.171 persones), una xifra que augmenta fins al 14% entre els joves entre 25 i 34 anys, i disminueix el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona : 49,6% a l'actual edició enfront del 55,6% a l'edició anterior.

D'altra banda, les dades constaten que la taxa d'ocupació ha pujat 4,5 punts (del 50,4% al 55%) i el 78,2% de les persones que treballen són assalariades, encara que la taxa de pas se situa gairebé un punt per sobre que el 2017, al 13,5%.

Finalment, l'enquesta aborda la percepció de solitud de la població: el 77% no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint, i la percepció de l'estat de salut és "força bona", amb només un 3,8% de la població que afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent.