Marta Carnicero aborda la violència sobre les dones a la guerra a la novel·la 'Matrioixques'

Marta Carnicero, escriptora barcelonina | @ep

L'escriptora barcelonina Marta Carnicero torna amb la novel·la Matrioixques ( Quaderns Crema ) en què ha volgut llançar "un crit" contra la violència sobre les dones com a arma de guerra.

En una entrevista d' Europa Press , ha assegurat: "Es parla de guerres i d'atrocitats, però no es visibilitza tota aquesta part de la violació com a arma de guerra".

Matrioixques explica la història d'una exiliada, Hana , que ha patit els horrors de la guerra i que es manté apartada, i en paral·lel la d'una jove en un entorn privilegiat que està ansiosa per ser lliure.

Carnicero (Barcelona, 1974) ha assegurat que ha volgut parlar de la violència sobre les dones a les guerres perquè "no se'n parla suficient", i ha remarcat que no ha volgut situar-la en cap lloc concret, encara que pugui remetre als Balcans, ni centrar-se en les dades.

Ha explicat que la idea li va sorgir després de veure l'exposició 'Encara hi ha algú al bosc', de la qual es va derivar una obra de teatre, i que la va deixar tocada, i que malauradament és un aspecte que continua sent d'actualitat.

Marta Carnicero ha assegurat que Hana porta "un pes que no li correspon" i guarda una rancúnia que no li permet tancar la ferida, i ha lamentat que actualment paraules com guerra hagin quedat despersonalitzades.

Ha remarcat que no ha volgut parlar amb una d'aquestes dones perquè "tenia por de tocar el tema d'una manera insensible", i ha dit que parlar amb una o dues víctimes podria donar una imatge esbiaixada, per això ha volgut retratar-ne una que podrien reflectir totes.

CONTRAPUNT
L'autora de ' Coníferes ' ha afirmat que, davant d'aquesta història tan dura, ha volgut posar com a contrapunt la de la jove, amb qui volia parlar d'"una relació mare-filla normal" i les relacions amb adolescents.

L'escriptora ha subratllat que per la novel·la sorgeixen elements com la memòria o la pèrdua d'identitat, habituals a la seva obra, i ha assenyalat que la literatura no està feta per empatitzar amb els personatges.

"Es tracta d'explicar una història que tingui una reflexió. Ens doni perspectiva", ha afegit Carnicera , per a qui el tema de l'empatia amb els personatges és secundari.

Ha exemplificat que, igual que Janis Joplin a les seves cançons que amb un crit "transmetia tot el que havia de transmetre" en un capítol de la novel·la sona el tema ' Cosmic Blues ', a la novel·la ha intentat fer de 'medium' i intentar transmetre aquesta crua realitat.

"Quan escric, intento reduir, que les frases tinguin sempre contingut. Cada pàgina ha de transmetre alguna cosa", ha remarcat l'escriptura, que ha dit que busca que no sobri res i respectar el valor del temps dels lectors.