Oportunitat perduda al Wanda Metropolità (2-1)

Saül Ñiguez i Sergi Darder en un partit entre RCD Espanyol i Atlètic de Madrid | @ep

L' Espanyol ha perdut en la visita aquest diumenge el Wanda Metropolità per 2-1 . Va ser un partit polèmic el que van signar tots dos equips. L' Atlètic de Madrid no es va mostrar gens còmode durant la primera meitat ja que l' Espanyol es va mostrar segur i va crear moltes inseguretats a l'equip matalasser. Ja a la segona part, l'equip de Simeone va ser molt més dinàmic, ofensiu i més vertiginós. El protagonista del partit va ser el col·legiat Figueroa Vázquez.

L'àrbitre va expulsar de manera més que discutible Kondogbia i va assenyalar una mà de Raúl de Tomás a l'àrea que Carrasco va transformar des del punt de penal per fer el 2-1. Davant aquestes polèmiques arbitrals, l' Espanyol va tenir bones ocasions en les dues meitats però li va faltar encert i es va trobar un gran Oblak .

La primera meitat es va mostrar un bon Espanyol , superior al rival i amb les idees clares. Al davant hi havia un Atlètic pla, sense idees, desfonat i inofensiu. L'equip de Vicente Moreno va donar el primer ensurt de la tarda en un córner que Cabrera va rematar però es va trobar amb Oblak que va fer una parada. De l' Atlètic no hi va haver una ocasió mereixedora d'anomenar-se com a tal, fins al minut 35. Una passada llarguíssima de Kondogbia , des del seu propi camp, va servir a Joao Félix per avançar-se l'esfèric de cap i guanyar uns metres a Calero . Es va plantar al pic de l'àrea petita però la rematada amb l'esquerra, forçada per la baralla amb el defensa, se n'anava alt.

Poc més va passar en l'aspecte esportiu a la primera meitat, una falta botada per Raúl de Tomás que va colpejar a la barrera, dues lesions, una de Lemar i una altra d' Óscar Gil; i una trepitjada de Cabrera a Joao Félix a l'àrea que va ser reclamat com a penal per l' Atlètic . Una d'aquelles accions que al principi de temporada es xiulaven. En aquest cas, ni el col·legiat ni el VAR no li van donar més transcendència. I això que el lusità hauria de sortir poc després del partit, tocat per aquesta trepitjada.

Després d'una primera meitat soporífera, el partit es va enlairar. Un intercanvi d'oportunitats en què Darder va afusellar Oblak en una parada de l'eslovè que evitava el 0-1. I tot seguit, un atac blanc-i-vermell en què Cunha filtrava una passada a Carrasco , aquest retallava i batia per sota Diego López . La diferència de la contundència.

El partit va entrar en un nou escenari. Vicente Moreno va introduir al camp a Morlanes i Melendo ; i Simeone a Reinildo per Lodi per donar més consistència a la defensa una vegada que el seu equip s'havia posat al davant.

Es podria dir que els canvis van marcar el destí del partit. Els de l' Atlètic van donar a l'equip aquesta energia, empenta i lucidesa ofensiva que no havia tingut d'inici. Mentres que els de l' Espanyol no van donar als catalans les solucions que esperaven. Però encara faltava un gir de rosca a l'argument.

Una decisió de Figueroa Vázquez , surrealista sens dubte, va canviar el panorama del partit. Del tot al no-res per als de Simeone davant un Espanyol que potser s'ho havia merescut des d'allò esportiu, però que no ho havia obtingut perquè Oblak li ho havia negat.

El cas és que, el partit, que semblava tenir-lo encarrilat l' Atlètic de Madrid , va saltar pels aires al 72' . Darder intentava rematar a la vora de l'àrea, la pilota rebotava a Felipe i li tocava a la mà Kondogbia . El francès ja portava groga. Segona cartolina i al carrer. Una acció en què en la sacada de falta, Raúl de Tomás posava les taules.

L' Espanyol també va tenir les seves oportunitats per emportar-se el triomf, amb dues accions de Wu Lei. Carrasco, per a l' Atlètic, va tenir la darrera que Diego López va conjurar amb una parada

.

El partit semblava decidit fins a un córner en què Raúl de Tomás intentava aclarir però la pilota li donava al braç. Després d'una llarguíssima revisió, es xiulava penal i Carrasco marcava el definitiu 2-1.