Científics espanyols busquen detectar la immunitat cel·lular davant del Covid

Sanitaris amb les vacunes del Covid-19 | @ep

El sistema defensiu per lluitar contra el COVID-19 sempre s'han sostingut des que comencés la pandèmia en com el cos pot repel·lir al SARS.CoV-2 mitjançant els seus propis anticossos, ja siguin generats per les vacunes o per haver estat en contacte amb el virus. Tot i així, fa temps que els experts en salut tenen la hipòtesi que aquest pilar té una altra aresta: la immunitat cel·lular , relacionada amb els limfòcits T.

Què són els limfòcits T? Són les cèl·lules que s'ocupen de matar les cèl·lules infectades pel virus. Els limfòcits T també col·laboren amb altres tipus de cèl·lules, els limfòcits B , perquè es puguin diferenciar en cèl·lules plasmàtiques productores d'anticossos. Aquests processos formen part d‟un tipus de resposta del sistema immune.

Quan va començar la pandèmia, un grup d'experts als Estats Units , va descobrir que la memòria T pot reconèixer el nou coronavirus que causa la malaltia COVID-19 ja que té fragments comuns amb altres virus que provoquen refredats. Aquesta investigació que va ser liderada per la doctora Daniela Weiskopf i Alessandro Sette, de l' Institut d'Immunologia de La Jolla i publicada a la revista Science permet explicar per què algunes persones pateixen casos més lleus de COVID-19 que d'altres.

Ja han passat dos anys de panèmia ia Madrid busquen avançar en aquests estudis, i per això faran una investigació sobre aquesta immunitat cel·lular i el coronavirus, el primer que es fa al món. I per això aprofitaran la nova Enquesta de Serovigilància a la Comunitat de Madrid, una àmplia anàlisi que estudia l'estat immunitari de la població d'entre 2 i 80 anys, davant d'infeccions que són d'interès per a la salut a la societat i que tenen rellevància en el moment actual.

Concretament, l'enquesta analitzarà la prevalença —nombre de casos entre una població determinada— i el grau de protecció, amb detecció d'anticossos, per a malalties vacunables, com el xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel·la, la tosferina i l'hepatitis B .

També estimaran la fracció no diagnosticada a nivell poblacional davant d'infecció per hepatitis C i virus del VIH . Serà el primer estudi sobre aquest àmbit que es realitza a la regió, a Espanya i al món, asseguren els científics que porten endavant el treball.

Evolució de la incidència acumulada a Espanya @rtve

Grau de protecció

La directora general de Salut Pública d'Espanya, Elena Andradas, sempre va creure que la immunitat cel·lular davant aquest virus tenia un paper molt important en la protecció: “Aquesta enquesta ens permetrà fer el primer estudi a nivell poblacional per estimar el grau de protecció davant al virus del COVID-19 , va afirmar a mitjans espanyols.

Per què no s'ha fet aquest estudi amb anterioritat al món? “Fins ara no hi ha hagut tècniques suficientment validades que permetessin fer una aproximació respecte al paper que té la immunitat cel·lular en relació amb la protecció davant del coronavirus. Ara, des del febrer, a través dels assessors de l'Associació Espanyola d'Immunologia, es compta amb una tècnica que es podrà utilitzar per estudiar aquest grau de resposta amb immunitat cel·lular entre la població madrilenya”, va explicar l'especialista.

Durant les properes setmanes, s'iniciarà l'estudi, que s'estendrà a unes 4.000 persones de diferents edats, sexe i nivell socioeconòmic. Per fer-ho, es comptarà amb la col·laboració dels professionals sanitaris dels punts d'extracció sanguínia de 70 centres de salut de la Comunitat de Madrid.

Els responsables sanitaris estan convençuts del paper absolutament indiscutible de la vacuna davant del coronarius. Així ho afirma Andradas , que recorda que la cobertura de la pauta completa de vacunació a la població de 12 i més anys a la Comunitat madrilenya està al voltant del 93 per cent, mentre que la tercera dosi cobreix ja al 95 per cent dels majors de 70 anys i al 85% dels que van de 60 a 69 anys.

“La vacuna defensa ha demostrat que és segura, eficaç i efectiva. A més, al llarg d'aquests dos anys, dos milions de persones de la Comunitat de Madrid han estat diagnosticats com a casos de Covid-19. Sumats ambdós factors, vacunats i contagiats, pràcticament és   un terç de la població de la Comunitat”, va destacar. Ara, lestudi del paper de la immunitat cel·lular afegirà un altre element a aquesta equació.

Fins ara s'havien descrit set coronavirus que poden tenir algun potencial patogènic en els éssers humans: el nou coronavirus (SARS-CoV-2), dos associats a brots a l'any 2003 (SARS-CoV-1) o 2012 (MERS), i quatre associats a refredat comú (229E, NL63, OC43 i HKU1). La comunitat científica ha debatut les implicacions de la immunitat cel·lular contra altres coronavirus durant aquests mesos d'avenç de la pandèmia i el desenvolupament de vacunes. “Encara que no se sap amb certesa, s'ha especulat que aquesta immunitat pot tenir conseqüències tant positives com a negatives.

Per exemple, al millor dels escenaris, és possible que la memòria de les cèl·lules T o immunitat preexistent contra altres coronavirus permeti muntar una resposta molt més eficient i ràpida contra el nou coronavirus. Per tant, possibilitaria limitar la durada de la infecció i evitar que les persones es posin malalts. D'altra banda, també hi ha la possibilitat que la immunitat contra els altres coronavirus afecti el desenllaç de la infecció i perjudiqui els individus amb una resposta menys eficient, estimen els experts.