​(Cap a) moments estel·lars en la política exterior de Xile*

Jaime Ensignia
Jaime Ensignia, sociòleg, Dr. en Ciències Socials i Econòmiques de la Universitat Lliure de Berlin

Jaime Ensignia, sociòleg, Dr. en Ciències Socials i Econòmiques de la Universitat Lliure de Berlin. Va ser director sociopolític de la Fundació Friedrich Ebert a Xile (1994-2014). Director de l'Àrea Internacional de la Fundació Xile 21. Collaborador del Baròmetre de Política i Equitat.

A “Moments estel·lars de la humanitat”, Stefan Zweig (1981-1942) lliura passatges transcendents de la història universal, des de la Conquesta de Bizanci, passant per El Minut Universal de Waterloo fins a El Tren Sellado que porta a Lenin de tornada a la Rússia Zarista del 1917. És possible pensar –en la modesta escala que ens competeix– el període recent inaugurat a Xile com un moment estel·lar en la seva política exterior ?

 

La política exterior de Xile albira moments estel·lars. La Cancelleria, encapçalada per la ministra Urrejola i l'equip, inicien el trànsit tan demorat des d'una política exterior del segle XX, cap a dissenys de política pública en el camp de les relacions internacionals que responguin als canvis paradigmàtics implicats al segle XXI. L'agigornament intens que viu la política exterior xilena es reconeix, almenys, en cinc elements que marquen aquest moment.

 

Captura
(Cap) moments estel·lars en la política exterior de Xile* /@EP

En primer lloc, es destaca l'empremta de defensa irrestricta dels drets humans, que marca l'enfocament de l'actual Govern tant a nivell nacional com internacional, i on convergeixen la trajectòria pròpia de la Cancellera Urrejola amb les conviccions i principis del president Boric. Una vegada i una altra en la veu del president es condemna la violació a DDHH tant en el pla nacional com internacional, això inclou expressament als casos de Cuba, Nicaragua, Veneçuela, Colòmbia, Xile –en particular, per delictes comès durant i després del esclat social- i en la denúncia a les atrocitats perpetrades contra la població d'Ucraïna per part de la maquinària de guerra russa.


El segon element és la signatura de l'Acord Regional sobre l'Accés a la Informació, la Participació Pública i l'Accés a la Justícia a Afers Ambientals a Amèrica Llatina i el Carib -Acord d'Escazú-, que ha de ser ratificat pel Congrés. La firma de l'Acord -eludida pel Govern de Piñera- és un pas estratègic cap a reposicionar Xile en què s'ha anomenat “política turquesa”, marcada per l'acció davant del canvi climàtic i la preservació dels oceans.

 

“Anem lent perquè anem lluny, i no anem sols, anem amb vosaltres”, part del discurs d'assumpció de la presidència de Boric, l'11 de març passat, a La Moneda, podria ser molt ben aprofitat per interpretar un tercer aspecte vinculat amb consolidar un imprescindible enfortiment de la integració regional i bilateral amb els països veïnals del país i del continent. “... només cal mirar amb distància els nostres països veïns, som profundament llatinoamericans, des d'aquí, des d'aquest continent farem esforços perquè la veu de Sud es torni a escoltar ferma en un món canviant”, va expressar Boric en el seu primer discurs oficial com a president de Xile.

 

El primer senyal d'una política diferent en les relacions veïnals va ser l'oferta plantejada al president de Bolívia, Luis Arce, el mateix dia de l'assumpció del nou govern per reprendre les relacions diplomàtiques, interrompudes des del 1978 –assumint, per cert– importants problemes persistents entre tots dos països: el conflicte de les aigües del riu Silala i la reivindicació històrica de la sortida al mar per part de Bolívia.


L'altre senyal potent en matèria de redisseny de les relacions veïnals és el viatge del president i la seva massiva comitiva a la República Argentina. És cert que, tradicionalment, des del 1990, el primer viatge del president xilè a l'exterior té com a destí l'Argentina. La particularitat d'aquesta visita és el moment en què es troben les relacions bilaterals entre les dues nacions, amb governs afins políticament, els desafiaments polítics i econòmics que enfronten i el delicat context internacional. D'aquí, l'extensa comitiva de la part xilena, amb una quantitat notable de ministres i ministres, empresaris, personalitats del món de la cultura i d'organitzacions socials, destacada per l'equilibrada representació de gènere en la seva composició.

 

És absolutament clar que un quart pilar estratègic que recorrerà la política exterior d'ara endavant serà el component feminista en les relacions internacionals del país. Per citar alguns exemples, la nominació d'ambaixadores dones a llocs estratègics, com les Nacions Unides, Argentina, UN-Ginebra i altres destinacions destacades de la política exterior. La política feminista a les RREE de Xile arriba per quedar-se.

 

El cinquè element d'aquesta política de llarg alè del president Boric i la seva Cancelleria -que es defineix amb una decisió i nitidesa inèdites- és la posició d'independència de Xile al tauler global: “Practicarem l'autonomia política a nivell internacional, sense subordinar-nos mai cap potència i cautelant sempre la coordinació i cooperació entre els pobles” va subratllar el president en el mateix discurs d'assumpció de comandament.

 

Cal recordar que totes les decisions de política pública que es prenguin d'aquí en més estan, necessàriament, vinculades amb el procés de més envergadura que té lloc aquests mesos: la construcció de la Nova Constitució de Xile. En les properes setmanes es juguen definicions substantives de normes que fan al marc juridicoinstitucional en què es desplegarien les polítiques ja iniciades per l'actual Govern en matèria de relacions internacionals; l'esperança està posada que el conjunt de transformacions acompanyi i potenciï aquest moment estel·lar encara més enllà de les relacions exteriors.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH