L'Eurocambra demana que s'investiguin els crims d'ETA com de lesa humanitat amb el rebuig del PSOE

La germana de Joxeba Pagazaurtundúa, i diputada del Parlament Europeu, Maite Pagazaurtundúa, intervé en un acte cívic en memòria del seu germà coincidint amb el 19è aniversari del seu assassinat a mans d'ETA, @EP

El Parlament Europeu ha exigit aquest dimecres en un informe sobre els assassinats sense resoldre de la banda terrorista ETA que s'investiguin els crims com a delictes de lesa humanitat, aspecte que ha comptat amb el rebuig del PSOE que va demanar suprimir aquest punt.

A la votació d'esmenes a l'informe de la missió de la comissió de Peticions per investigar els crims sense resoldre d'ETA, la majoria de grups ha votat a favor de suggerir a les institucions competents que "esgotin les possibilitats interpretatives del Dret Penal, inclòs el possible reconeixement dels crims terroristes d'ETA com a crims contra la humanitat, fins i tot abans del 2004".

Han tombat així l'esmena del PSOE que demanava eliminar aquest punt, en entendre que amb la normativa actual a la mà, no es pot considerar lesa humanitat els delictes anteriors a aquest any.

Aquest informe, que s'aprovarà en conjunt aquest dijous, recull les propostes dels eurodiputats que es van desplaçar a Espanya el novembre passat i es van reunir amb col·lectius de víctimes i membres de la judicatura i forces de seguretat.

ONGI ETORRI I COL·LABORACIÓ AMB LA JUSTÍCIA

A més, el text denuncia els homenatges a presos d'ETA, coneguts com a 'ongi etorri', i demana que s'eviti l'enaltiment públic dels terroristes condemnats quan surten de les presons, pel dolor i la victimització secundària que comporta per a les víctimes del terrorisme.

El text final inclourà l'esmena del PSOE recolzada per Ciutadans per "suggerir" el poder legislatiu espanyol que, "mitjançant modificació legal", els condemnats per terrorisme hagin de col·laborar en la resolució dels atemptats per accedir a beneficis.

Aquesta redacció rebaixa en part l'exigència inicial que instava les autoritats espanyoles a garantir que "els beneficis i el tracte penitenciaris que es puguin atorgar als condemnats per terrorisme vagin lligats a la seva col·laboració en l'aclariment de tots aquells atemptats dels que tinguin coneixement ".

La majoria dels grups parlamentaris han donat suport a la creació d'una comissió de juristes encarregada d' elaborar un informe detallat sobre cadascun dels expedients de les víctimes d'ETA els casos dels quals encara no s'han resolt, en aquest cas també amb el rebuig dels diputats socialistes que van promoure suprimir en una altra esmena.

A petició de l'eurodiputada taronja Maite Pagazaurtundua, l'informe inclourà una petició a l'Audiència Nacional perquè doni compte sobre la possible imputació d'un delicte de lesa humanitat els dirigents d'ETA Garikoitz Aspiazu 'Txeroki', Mikel Carrera Sarobe 'Ata' i Aitzol Iriondo Yarza 'Gurbitz'.

En una valoració posterior, l?eurodiputada ha destacat que l?informe reclama aplicar el delicte de lesa humanitat per als caps d?ETA. "Gairebé quatre-cents casos d'assassinat mereixen obrir l'angular i decidir apostar per tota la justícia possible per a tantes famílies. Contra tanta mentida encara. Contra l'escarni dels homenatges als presos per delictes gravíssims. Avui hem votat les esmenes i cadascú s'ha retratat", ha indicat.

Fa dues setmanes, l'Audiència Nacional va decidir impulsar la causa seguida contra la cúpula d'ETA per crims de lesa humanitat a tots els assassinats comesos des del 2004 i va plantejar sol·licitar a les autoritats franceses el lliurament dels excaps de la banda terrorista.