PENALITZAR FISCALMENT L'ATURAT

 

Aquest govern no deixa de superar-se. Sabíem que legislaria a favor dels interessos dels empresaris, rics i poderosos. Estava clar, i molt ingenu era el que no ho va veure abans, que aquesta legislatura suposaria una profunda reculada en serveis socials, polítiques educatives i en protecció dels més febles.

Aquest govern no deixa de superar-se. Sabíem que legislaria a favor dels interessos dels empresaris, rics i poderosos. Estava clar, i molt ingenu era el que no ho va veure abans, que aquesta legislatura suposaria una profunda reculada en serveis socials, polítiques educatives i en protecció dels més febles. Coneixíem, per molt que volguessin dissimular, que aprofitarien aquesta crisi per impulsar el seu model de societat, a saber: precarietat laboral com a principi de competitivitat econòmica, desprotecció social en matèria de drets i reculada en llibertats i ciutadania. Tots érem conscients de tot això.

Ara, com deia, s'han superat. El president Rajoy i el seu ministre d'Hisenda, l'isabelí Cristóbal Montoro, que diria Germà Bel, han dissenyat una reforma fiscal que a més d'injusta és immoral. Només puc qualificar-la així després de conèixer que els treballadors i treballadores que siguin acomiadats veuran com la indemnització que cobrin estarà subjecta a retenció d'IRPF quan superi els 2.000 euros per any. Simplement repugnant.

Els treballadors que perdin en ocupació seran objecte d'una doble penalització. D'una costat, la pròpia de perdre el lloc de treball i, per tant, la seva font de recursos, amb l'enorme risc que això implica en un context econòmic en què la creació neta d'ocupació encara està lluny, per molt que el govern s'acuri a fer de trilero amb les xifres d'atur registrat. I a partir d'ara ?i amb caràcter retroactiu- retenint el percentatge corresponent de totes les indemnitzacions que es cobrin en concepte d'indemnització. Una salvatjada pròpia d'un govern insensible amb el sofriment social, completament impermeable a l'estat de necessitat que viuen milions de persones al nostre país i absolutament indecent quan fa quadrar els nombres de la rebaixa fiscal a les rendes més altes amb càrrec a les angoixades economies dels quals més estan patint aquesta crisi: els aturats.

Sense explicar les dificultats i la pressió que aquesta mesura afegirà als ja de per si mateix complexos processos de negociació dels expedients de regulació d'ocupació. Tot un favor que el govern li fa a les ja maltrechas relacions laborals en aquest país. Suposo que Rajoy i la seva banda no han de considerar això un problema mentre els comptes surtin encara que sigui concentrant tots els sacrificis en els mateixos, les classes mitjanes i, sobretot, les populars.

Els sindicats i la UGT de Catalunya en particular no anem a donar cap batalla per perduda. Aquesta tampoc. Ens oposarem amb ungles i dents a una mesura que manca de justificació econòmica perquè ni tan sols abarateix els ja mínims costos laborals i emmalalteix de qualsevol condició ètica perquè significa un abús brutal sobre els quals tenen la desgràcia d'haver perdut el seu lloc de treball.