Tranquil·litat a França: Macron guanya la segona volta amb el 58,2% front al 41,8% de Le Pen

Emmanuel Macron i Marine Le Pen | @ep

Macron ha guanyat els comicis amb un percentatge de vot del 58,2% davant el 41,8% que ha aconseguit Le Pen, segons el treball d'Ipsos per a diversos mitjans gals com Le Parisien. Les estimacions d'Ifop per a TF1 atorguen un 58% al president francès. Aquestes projeccions elaborades per enquestadores, publicades després del tancament dels collegis electorals, són estimacions basades en vots reals i solen ser molt precises.

La candidata d'ultradreta francesa Marine Le Pen encapçala de manera provisional la segona volta de les eleccions presidencials franceses als territoris d'ultramar de Guadalupe, la Martinica, Sant Pere i Miqueló i Guyana Francesa, segons fonts de la cadena franc-belga RTBF.

La participació a la segona volta de les eleccions franceses ha baixat dos punts respecte a la segona ronda de les eleccions del 2017 (63,23% davant del 65,3%) en la data oferta a les 17.00 hores d'aquest diumenge, a dues hores que tanquin els primers collegis electorals. En aquelles eleccions ja es van enfrontar Emmanuel Macron i Marine Le Pen, un duel que es repeteix aquest any. Aquest 63,2% és, a més, una xifra també gairebé dos punts inferior a la data de la primera volta a la mateixa hora el 10 d'abril passat, que va ser d'un 65%.

Segons l'última enquesta d' Ipsos , Emmanuel Macron avantatge a Le Pen en 13 punts a la segona volta de les presidencials. El que és l'actual president de França revalidaria el seu mandat encara que ho faria amb un 10% menys de suports que va obtenir el 2017 .

L'enquesta realitzada per Ipsos, el treball de camp de la qual es va desenvolupar divendres passat, atorga a macron el 56,5% dels vots i deixa la candidata de Reagrupaments Nacional (RN) al 43,5%. Tots dos obtindrien així una variació de 10 punts respecte als resultats que van obtenir en les anteriors eleccions, a les quals també van arribar tots dos en segona volta. En el seu moment, Macron , amb més de 20,2 milions de vots va tenir el suport de més de 6 6% de l'electorat ; mentre que Le Pen es va quedar al 33,9%, amb 10,6 milions de vots.

En aquesta enquesta s'ha entrevistat més de 10.000 persones amb un marge d'error de +/-1,1%, aprofundint així en un punt l'avantatge de Macron sobre Le Pen davant de l'últim sondeig, amb dades recopilades entre el 15 i el 18 d'abril. El president francès, no obstant, no recupera l'avantatge que obtenia sobre la líder d'ultradreta a l'inici de la campanya, entre el 21 i el 24 de març, quan, segons l'enquestadora, Macron retenia un 57% dels suports davant del 43 % de Le Pen.

La campanya electoral per a la primera volta va servir a la líder de RN per recuperar-se a les enquestes i transformar aquesta tendència en suports reals en aquest primer tram electoral, quan va obtenir 23,25% dels suports i va aconseguir colar-se al ballotage d'aquest diumenge, per sobre de l' esquerrà Jean-Luc Mélenchon , que es va quedar al 21,95% del vot.

La líder d'extrema dreta no havia obtingut mai un percentatge de vots tan alt en una primera volta –el 2017, va aconseguir un 21,3% i el 2012, un 17,9% –. Es tracta d'un nou rècord just 20 anys després de la sorprenent classificació del seu pare, Jean-Marie Le Pen , per a la ronda final. La candidata d' Agrupació Nacional ha rebut més de 8,13 milions de vots, més que a les primeres rondes del 2017 i 2012.

En aquest segon tram de campanya electoral, a més dels respectius actes dels candidats i una moderació en el to de tots dos per intentar captar el votant de Mélenchon , han jugat un paper clau el debat cara a cara d'aquesta setmana i els posicionaments que han anat mostrant els candidats que no van passar a la segona volta.

Resultats de la primera volta de les eleccions a França | RTVE

La primera a mostrar el seu suport a Macron va ser la candidata del Partit Socialista, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo . “Us demano solemnement que voteu contra l'extrema dreta de Marine Le Pen utilitzant la papereta d' Emmanuel Macron ”, va dir després de conèixer els resultats.

També ho va fer, encara que a títol personal, la candidata de la dreta moderada, Valérie Pécresse : “Estic profundament preocupada pel futur del nostre país, amb una extrema dreta que mai no ha estat tan a prop de guanyar. Votaré en consciència Emmanuel Macron per evitar que Marine Le Pen arribi al poder i provoqui el caos”.

No obstant, la clau en aquestes eleccions la tenen els 7,7 milions de persones que van recolzar Mélenchon a la primera volta. El líder esquerrà va exhortar els seus votants a “no donar ni un vot” a l'extrema dreta, encara que tampoc va trucar directament a votar el líder de La República En Marxa. En aquest sentit, Brice Teinturier, director de l'institut demoscòpic Ipsos , explicava fa uns dies a l' agència France Presse que, avui, “un 34% de l'electorat de Mélenchon té intenció de votar Macron, un 30% Le Pen –més que el 2017– i un 36% de quedar-se a casa”.

En una enquesta interna entre votants registrats de França Insumisa publicada aquest diumenge, la majoria assegura que no anirà a votar a la segona volta entre Macron i Le Pen o votarà en blanc.

Le Pen sí que comptarà segurament amb les paperetes dels que van recolzar a la primera ronda l'ultradretà Eric Zemmour , que va animar els seus prop de dos milions i mig de votants a votar per la candidata de RN , malgrat, va dir, dels “desacords” que ha tingut amb ella durant la campanya. “Davant de Le Pen hi ha un home que ha portat dos milions d'immigrants: no m'equivocaré d'oponent”, va dir.

Una altra de les claus d?aquesta segona volta electoral serà la participació. L'enquesta d' Ipsos calcula que aquesta dada es mourà entre el 71,5 i el 75,5%, una forquilla dins la qual hi ha la participació que hi va haver a l'última segona volta, celebrada el 7 de maig de 2017, amb un 74 ,56%.

Després de la campanya descafeïnada de la primera volta, els sondejos feien pensar que l'abstenció batria un rècord històric. Finalment, encara que la participació va ser una de les més baixes en unes eleccions presidencials, va ser superior a la del 2002. En aquesta primera volta, l'abstenció es va situar al voltant del 26,3%, quatre punts més que el 2017 (22,23 %), però sense assolir les xifres del 2002 (28,4%), màxim en unes presidencials.