Espanya ha immobilitzat dotze comptes bancaris, tres iots i 23 immobles d'oligarques russos

El director del Gabinet del President del Govern, Óscar López Águeda, compareix a la Comissió Mixta de Seguretat Nacional, al Congrés dels Diputats @ep

Espanya ha immobilitzat un total de dotze fons i comptes bancaris de cinc oligarques russos afectats per les sancions imposades per la invasió a Ucraïna, així com ha actuat sobre tres embarcacions de luxe i 23 immobles.

Així ho ha revelat aquest dilluns al Congrés Óscar López, director de gabinet del president del Govern, Pedro Sánchez, durant una compareixença davant la Comissió Mixta de Seguretat Nacional, on ha repassat les conseqüències que ha tingut per a Espanya l'agressió militar de Rússia contra Ucraïna, que ha qualificat d'"injustificada i il·legal".

En concret, ha revelat que les sancions imposades per la Unió Europea han suposat a Espanya la immobilització de dotze fons i comptes bancaris vinculats a cinc dels sancionats per les institucions comunitàries. També han estat retingudes tres embarcacions de luxe que pertanyen a oligarques russos i s'ha actuat sobre 23 immobles propietat dels afectats i radicades a Espanya.

Les sancions són coordinades per un dels grups de treball creats dins dels organismes de seguretat nacional amb motiu de la guerra d'Ucraïna. El segon s'encarrega de la coordinació de l'acolliment dels refugiats que arriben a Espanya, que ja s'eleven a més de 130.000, segons ha apuntat López. D'aquests, 5.400 nens o nenes ja estan escolaritzats a Espanya.

ESPANYA, OBJECTIU POTENCIAL DE CIBERATACS

El tercer dels grups de treball s'encarrega de la ciberseguretat, una vegada que, segons ha reconegut, Espanya és "objectiu potencial" de ciberatacs per part de Rússia com a membre de la Unió Europea i l'OTAN. A més, Óscar López ha destacat la importància de la desinformació en aquest conflicte.

La cèl·lula de coordinació creada al si del Consell de Seguretat Nacional amb motiu de la invasió d'Ucraïna és l'encarregada de coordinar totes les actuacions i elaborar un informe diari que es remet al president del Govern.

El director de gabinet de Pedro Sánchez ha recordat que les conseqüència de l'ofensiva russa afecten múltiples àmbits, l'econòmic, el de seguretat energètica o el migratori, a més del militar, on ha apuntat els desplegaments que manté Espanya al flanc est de la Aliança dins la seva política de dissuasió i defensa.

Óscar López ha fet aquesta anàlisi abans de presentar la nova Estratègia de Seguretat Nacional, l'aprovació de la qual es va avançar un any com a conseqüència dels canvis internacionals, l'augment de les amenaces híbrides i l'impacte de la Covid-19.

A més, ha presentat l'informe anual de Seguretat Nacional relatiu a l'any 2021, que va ser aprovat el 4 de març passat i en què participen tots els departaments ministerials i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Aquest document, que es publica des de l'any 2013, analitza les amenaces principals per a Espanya durant els dotze últims mesos i serveix de referència per a futures revisions de l'estratègia. L'any 2021 la pandèmia tornava a situar-se com el “factor més rellevant” per a Espanya, encara que també destaquen altres factors com l'evacuació de l'Afganistan o fenòmens meteorològics com el volcà de La Palma.

A més, l'alt càrrec de Moncloa ha repassat altres fenòmens com ara les migracions, la lluita contra el terrorisme i, en concret, el gihadisme, el crim organitzat o l'amenaça nuclear.

Pel que fa a la ciberseguretat, ha explicat que els "reptes" en aquest àmbit s'han "multiplicat" durant els darrers anys. El 2021 el nombre total de ciberincidents va disminuir (13.000 el 2020 enfront de 10.831 el 2021), encara que a canvi van augmentar "significativament" els considerats crítics. Els sectors més afectats van ser l'administració, el financer i el tributari i el del transport.

PETICIÓ DE CONSENS

Óscar López ha finalitzat la seva intervenció amb una crida als grups parlamentaris al consens en assumptes de seguretat nacional i, en concret, per a l'aprovació de l'avantprojecte de reforma de la Llei de Seguretat Nacional que busca garantir els recursos de primera necessitat i estratègics davant de situacions de crisi.

"Trasllat un missatge de consens i unitat en aquests assumptes perquè els assumptes de seguretat nacional han comptat sempre amb el consens més gran possible i així creiem que ha de continuar sent", ha dit el director de gabinet de Sánchez tenint la mà als grups parlamentaris.

El PP ha respost a aquesta trucada amb "la mà estesa" i assegurant estar "sempre disposats" a col·laborar "amb propostes assenyades", segons ha assegurat el seu diputat Juan Antonio Callejas, que a continuació ha desgranat deu punts que els 'populars' fan a faltar sobre transparència, relacions internacionals, educació, immigració o Forces Armades. López no obstant les ha rebut com a "crítiques", tot i que ha insistit en la necessitat d'arribar a acords.

"VOX NO ÉS UN PARTIT MÉS"

Per part seva, el diputat de Vox Víctor González ha acusat el Govern d'haver "fracassat" en la gestió de la pandèmia, en termes sanitaris, econòmics i legals, després que el Tribunal Constitucional hagi rebutjat els estats d'alarma. Tot i això, Óscar López ha defensat aquesta mesura, que ha assegurat que va ajudar a salvar vides.

En la resposta, el director de gabinet de Sánchez ha carregat contra Vox. "El problema és que no són un partit més, són una altra cosa", ha censurat recordant el seu suport a Marine Le Pen a França, candidata que va provocar que "tota Europa" tingués aquest cap de setmana "la respiració continguda".

López ha mostrat així el seu orgull per la història d'Espanya durant els darrers 40 anys i la Constitució i ha qüestionat que, si hagués governat Vox, Espanya no estaria a la Unió Europea, no tindria comunitats autònomes ni lleis com la d'igualtat o violència de gènere. "Molts ens sentim orgullosos aquest país i ens preocupa la regressió que plantegen", ha revelat.