Un de cada quatre pacients amb epilèpsia no aconsegueix controlar-la amb els antiepilèptics actuals

 

L'epilèpsia afecta a unes 400.000 persones a Espanya i cada any es detecten entre 12.400 i 22.000 nous casos, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), i a pesar que la majoria solen controlar-se bé amb medicació fins a un 25 per cent no ho aconsegueixen amb els antiepilèptics actuals.

És el que es coneix com a epilèpsia fármacorresistent i afectaria a unes 100.000 persones a Espanya, segons ha asseverat Juan Mercadé Cerdà, coordinador del Grup d'Estudi d'aquesta patologia de la SEN amb motiu del Dia Nacional de l'Epilèpsia que se celebra aquest dissabte 24 de maig.

L'epilèpsia és un conjunt heterogeni de malalties que tenen en comú la predisposició en el cervell per generar convulsions i, encara que pot tenir moltes causes, la predisposició genètica a les crisis o patir algun tipus de lesió cerebral sol ser habitual i la seva incidència és major en nens, adolescents i ancians.

Els avanços tant en el seu diagnòstic com en l'arsenal farmacològic han afavorit que el pronòstic d'aquests pacients hagi "millorat molt", segons Mercadé Cerdà. No obstant això, reclama un "major esforç" per trobar noves dianes d'actuació i millorar l'assistència de les epilèpsies fármacorresistentes, ja que tenen més risc de mort prematura, traumatismes, alteracions psicosocials i una qualitat de vida reduïda.

Encara que l'epilèpsia farmacorreistent pot remetre en el temps (un 4 per cent dels casos a l'any en adults i un percentatge major entre els nens), la reaparició de les crisis epilèptiques en aquests pacients és freqüent. "La identificació d'aquests pacients és de summa importància per optimitzar, en la mesura del possible, el tractament farmacològic, i, si existeix indicació, propiciar la cirurgia o altres alternatives terapèutiques no farmacològiques", explica Mercadé.

El cost mitjà anual dels recursos utilitzats per un pacient farmacoresistente a Espanya s'estima en 7.000 euros. En aquest sentit, els neuròlegs recorden que les unitats clíniques d'epilèpsia (UCE), constituïdes per metges i professionals sanitaris amb experiència en epilèpsia, ofereixen el millor entorn per al tractament i el suport d'aquests pacients amb requeriments especials. A més, la seva engegada "molt probablement milloraria l'eficiència de la cura global de tota la població epilèptica i es traduirà en una major qualitat de vida dels pacients", ha apuntat aquest expert.

Aquesta millora és important ja que, segons dades de la SEN, és una de les malalties que més afecten a la qualitat de la vida dels pacients, ja que fins a un 60 per cent han vist afectat el seu rendiment acadèmic i en gairebé un 30 per cent dels casos algun membre de la família ha deixat el seu treball o reduït la seva jornada laboral per prestar ajuda a un familiar afectat. A més, encara segueix estant estigmatitzada. "Cada vegada més pacients tendeixen a no ocultar la seva malaltia, però encara s'observa en la població un sentiment de por, que provoca exclusió social i laboral, que pot respondre a la falta d'informació o el desconeixement sobre la realitat de l'epilèpsia i les seves crisis", ha comentat Mercadé.