Zelenski culpa Rússia de posar al món "a la vora de la catàstrofe" a Txernòbil

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va culpar aquest dimarts a Rússia de posar al món "a la vora de la catàstrofe" en ocupar Txernòbil, després d'una reunió amb el director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi.

"Per als militars russos, la zona de Txernòbil i l'estació eren un territori suposadament normal per a les hostilitats. Un territori en el qual ni tan sols van intentar cuidar la seguretat nuclear", va assenyalar Zelenski.

"Cap altre país del món des de 1986 ha suposat una amenaça tan important per a la seguretat nuclear, per a Europa i per al món, com la que ha suposat Rússia des del 24 de febrer. Rússia va mantenir un contingent a la zona de Txernòbil amb vehicles blindats, que van destruir la superfície del sòl i van aixecar una extraordinària quantitat de pols a l'aire, incloses partícules radioactives", va afegir el mandatari en un comunicat de la Presidència d'Ucraïna.

Així mateix, Zelenski va indicar que el món ha de posar fi "al xantatge nuclear de Rússia" i restablir els principis fonamentals de la seguretat nuclear i l'ús pacífic de l'energia nuclear.

"També hem de treballar junts per abordar una sèrie de qüestions crítiques que s'han debatut avui. Es tracta de privar a Rússia d'una representació desproporcionada en l'OIEA. Estic convençut que el nostre Estat té dret a estar representat en la Junta de Governadors de l'OIEA", va matisar Zelenski.

Per la seva banda, Grossi va descartar que pugui tenir lloc un "desastre" a Txernòbil com el de 1986, després d'haver estat escenari de combats en el marc de la invasió russa d'Ucraïna, i ha precisat que la situació nuclear és "normal".

En el 36è aniversari de la catàstrofe, Grossi va visitar la central nuclear de Txernòbil, on ha agraït als empleats de la central la seva feina, valor i professionalitat. "Avui hem acordat donar assistència i realitzar treballs especials per restablir la capacitat de les infraestructures danyades", ha dit.

Txernòbil va estar durant cinc setmanes --fins a finals de març-- sota control de les Forces Armades russes. Fins ara, "s'ha evitat el pitjor escenari", però Grossi va cridar a no donar res per fet i a evitar costi el que costi un desastre com el que ja va viure Txernòbil en 1986, per les repercussions que tindria no només per la seguretat d'Ucraïna sinó també per la d'altres països veïns.

En el cas de l'antiga central de Txernòbil, va arribar a estar desconnectada de la xarxa elèctrica i a quedar-se sense comunicació amb l'exterior, mentre es temia també per la integritat dels seus treballadors.

La sortida de les tropes russes va permetre a Ucraïna organitzar la primera rotació de plantilla en tres setmanes i aquesta mateixa setmana hi han restablert les comunicacions directes entre la planta i l'agència nuclear ucraïnesa, després d'un mes interrompudes. Entre els reptes pendents hi ha, no obstant això, l'accés a la pròpia zona, ja que hi ha ponts destruïts i part del terreny estaria minat.