L'Audiència de Barcelona veu indicis de participació dels Mossos en la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat els recursos de les defenses de cinc dels mossos d'Esquadra imputats en el cas de l'empresari del Gaixample Juan Andrés Benítez, que va morir després de ser reduït per la policia catalana, perquè considera que "de l'extensa instrucció practicada es desprenen indicis de la participació dels recurrents en els fets que van motivar la mort de Benítez".

En un acte del 12 d'abril, l'Audiència ha confirmat la imputació d'un total de nou mossos d'Esquadra, que han recorregut, perquè considera que hi ha proves suficients per encausar-los per delictes contra la vida, contra la integritat física i moral, encobriment, obstrucció i coaccions.

Segons l'acte, de la instrucció practicada es desprèn que el veí del Raval "va morir per la comissió d'un delicte contra la vida, indiciariamente comès amb dol eventual", és a dir, sense voluntat directa de cometre el delicte, encara que considerant la seva possibilitat com a resultat de la seva acció.

L'Audiència rebutja totes les proves sol·licitades per les defenses; entre elles, que se li practiqui una segona autòpsia al cadàver per examinar el seu cor, perquè avisa que l'òrgan es destrueix després de quatre mesos de la mort i per això, l'estudi "no té sentit". Així mateix, el tribunal rebutja que les defenses puguin traslladar preguntes als mèdics forenses i que un perit de part faci consideracions sobre la conveniència dels cops de distracció --que suposadament li van donar els mossos a Benítez-- perquè ho veu "superflu i innecessari".

Respecte a la petició del mosso imputat per netejar el toll de sang perquè declari un perit sobre la permanència de la sang un espai públic, ho desestima perquè "a ningú se li escapa que ha de netejar-se la zona afectada una vegada conclogui la investigació, però per descomptat que no abans".

També confirma la imputació de la mossa que va pujar a un pis a veure a una veïna que va acabar esborrant unes imatges de la reducció perquè, malgrat que la testimoni va dir que no es va sentir coaccionada per fer-ho, "és cert i constitueix una dada objectiva que va esborrar el que havia gravat".

L'Audiència confirma també la diligència d'estudi mental i dels hàbits tòxics dels imputats encarregats pel Jutjat d'Instrucció 20 de Barcelona que porta el cas, que es va autoritzar després de la petició de la Fiscalia, perquè "és una decisió de la seva estricta competència".

D'aquesta manera, l'Audiència avala les decisions preses pel Jutjat d'Instrucció i confirma les seves interlocutòries del 13 de febrer de 2014 i del 10 de març.