Loquillo: "No suporto aquest desert on vivim perquè tot sigui políticament correcte"

Loquillo @ep

L oquillo (José María Sanz, Barcelona, 1960) publica aquest divendres, 30 d'abril, el seu nou àlbum, 'Diario de una tregua' (Warner Music), el que considera el disc "definitiu" de la seva carrera, una trajectòria a la que ha estat "políticament incorrecte", cosa que li encanta en aquests temps en què, lamenta, es tem a la llibertat.

"No suporto aquest desert en què vivim ara perquè tot sigui políticament correcte", sentencia en una entrevista concedida a Europa Press, en què adverteix que la societat està "temorosa de la llibertat".

Un exemple d'això, assegura, és que la majoria de grups de pop d'Espanya callen la boca i no diuen que s'autocensuren, una qüestió per la qual anhela els artistes que diuen el que pensen davant els del "jo en això no em fico".

Al seu parer, en l'art cal ser "transgressor" per avançar" i això passa perquè els artistes expliquin "les seves pròpies veritats" , una tendència que, creu, es troba a faltar avui enfront de l'època en què ell començava a donar-se a conèixer amb els Troglodites: "Algunes de les cançons de grups dels 70 i els 80 es prohibirien ara", s'alarma.

En aquest context de la llibertat, fa una autocrítica i confessa que "algunes vegades havia d'haver procurat ser més moderat", a "tot". Tot i això, deixa clar que a hores d'ara no començarà a "ser diferent" perquè, suposa, això és el que fa que "Loquillo sigui com és ".

'El Loco' demanda, en aquest sentit, un debat lliure intel·lectual a la societat en tots els aspectes i matèries, especialment en l'àmbit democràtic i cultural. I és que, com ha fet en tota la seva carrera, per a la cultura reclama que deixi de ser “una qüestió de partits”.

Un pas per al respecte als professionals de la cultura és, segons la seva opinió, l'Estatut de l'Artista en què treballa el Govern, el qual espera que s'aprovi abans que s'acabi l'actual Legislatura i inclogui la llei de mecenatge.

"ANYS TERRORÍFICS"

Per a aquest sector, també exigeix suport dels ciutadans, ja sigui a les sales de cinema o teatres, però, pel que li toca, especialment als concerts, com en els que començarà a trobar la sortida del seu nou àlbum. "Necessitem un xut d'energia perquè hem passat uns anys terrorífics", avisa en relació amb la crisi del sector per la pandèmia.

'Diario de una tregua' és el seu primer treball després de la crisi sanitària de la Covid-19, que va explotar just quan acabava de publicar 'El último clásico' i s'encaminava a una gira, per la qual cosa ha marcat per a ell un abans i un després a la seva carrera. De fet, ell, que es mira com una "espècie d'artista d'entreguerres o secrets", veu la pandèmia com el final del segle XX i l'inici del segle XXI per tot el que ha passat.

En el període de tancament va tenir el temps de "macerar" el personatge de Loquillo, per passar després a "cortar-ho" a l'estudi d'enregistrament. També, el va "forjar" amb la gira que va donar el primer any de pandèmia, sense vacunes, recorrent els llocs d'Espanya que els ho permetien. Això sí, amb un espectacle dedicat a la poesia contemporània i no al rock.

Aquesta gira, diu, és de la que se sent “més orgullós”. "Ara puc mirar-me a la cara perquè llavors vaig reivindicar el meu ofici i la feina de molts professionals, al pitjor moment. Això t'ajuda a prendre l'impuls necessari per enfrontar-te al que ve, i això vaig fer", explica.

Ara que es torna a la normalitat als estadis, teatres i sales de concerts, recorda que no es fa de forma "gratuïta", ja que totes les restriccions s'han emportat molts.

Igualment, adverteix que la por persisteix. "Aquí han passat coses molt grosses (...) Ara la nostra màxima ha de ser recuperar el nostre públic. Els donarem energia però sobretot necessitem que ens la donin a nosaltres", assevera.

Això pretén amb el tour que arrenca dissabte que ve, 30 d'abril, a Lorca (Múrcia) i en què farà sonar cançons del nou treball que presenta, produït per Josu García i en què ha tornat a comptar són els seus compositors de capçalera , Igor Paskual, Gabriel Sopeña i Sabino Méndez.

El disc aglutina una desena de cançons entre les quals s'apel·la a l'esperança o es clama per 'La Libertad', aquella que tant defensa l'artista, especialment a l'actual món de guerra i pandèmia, quan, subratlla, cal "educar" per la llibertat i democràcia perquè no acabin sent esborrades.

DEFENSAR ELS VALORS D'EUROPA

També, parlen les lletres de resistència i pau, una pau que avui es demana pel conflicte derivat de la invasió russa sobre Ucraïna, respecte del qual Loquillo assenyala que "els vells fantasmes del segle XX tornen a passejar-se per Europa" després que la societat hagi estat "mirant cap a un altre costat durant molt de temps". "Jo només puc dir sobre això, Europa, Europa, Europa, cal defensar els valors que han fet que Europa sigui el que és, decadent, sí, però viva", clou sobre això.

D'altra banda, Loquillo, que es considera "artista europeu" per les seves clares influències, destaca que ha trobat a 'Diario de una tregua' el seu disc "definitiu" ja que aquest reuneix els seus dos personatges, el de l'"estadi del rock i el dels teatres i la poesia contemporània espanyola".

"Potser he trobat el que anomeno el mètode definitiu", reitera sobre la confluència d'aquests dos personatges que es "retroalimenten" i dels quals no s'avorreix, figures que recentment ha analitzat el periodista Felipe Cabrerizo en què és la biografia oficial de 'El Loco', una aposta que l'artista ha aprovat perquè "als 61 anys és un bon moment".

Amb la seva primera biografia ja en llibreries, Loquillo no es veu encara com un personatge a representar a la pantalla noia o gran, ja que es considera un "personatge literari" i entre les seves apostes importa per ara el nou disc a l'última cançó del qual, assegura , marca el seu futur.